Va revolucionar l’economia com estava entesa fins llavors i va arribar a qüestionar al gran Adam Smith
Els perfums àrabs que sedueixen Catalunya: 'packaging' de luxe a preus populars
El segment de les fragàncies concentra el 44% de la facturació del sector 'beauty' a Catalunya
Passejar pels carrers de Barcelona i trobar-hi diverses botigues de perfums àrabs en un mateix carrer ja forma part del paisatge urbà. Cada vegada més persones s’inclinen per aquestes fragàncies, elaborades amb ingre...
Patates fregides catalanes, un univers familiar
Una de les firmes catalanes estrella de l’ecosistema de l’empresa familiar és el fabricant de 'snacks' Frit Ravich, de bracet de Judith Viader Codina
En els darrers anys, una de les firmes catalanes estrella de l’ecosistema de l’empresa familiar és el fabricant de snacks Frit Ravich, que de bracet de Judith Viader Codina (1968, segona generació) ha experimentat un cr...
Quan es morin els ‘baby-boomers’
El mercat laboral s’està rejovenint ràpidament, però fins a 2030 es jubilaran més del 50% dels funcionaris, unes 900.000 persones, inclosos professors i personal docent
Comença el ball. D’aquí a 2030 es produirà una allau de jubilacions corresponents a la generació dels baby-boomers (els nascuts entre 1957 i 1977); més encara a 2040. Aquest fet demogràfic pressionar&ag...

 


 

Una ment meravellosa: la realitat que importa
Hi ha la teoria conspirativa que podríem estar vivint en una simulació

Hi ha la teoria conspirativa que podríem estar vivint en una simulació. El que hem viscut, el que fem i el que experimentarem en un futur està escrit i no hi ha res a fer per canviar-ho. Davant d’aquesta hipòtesi hi ha dues opcions: riure i continuar fent la cervesa amb el teu amic que t’ho acaba d’explicar o creure fermament amb què el guió ja està fet.

John Forbes Nash, Nobel d’Economia 1994

M’estreno a VIA Empresa amb aquest article per parlar sobre una pel·lícula extraordinària en tots els sentits. M’ho posen fàcil. Una ment meravellosa (A Beautiful Mind, 2001) explica la vida del matemàtic John Forbes Nash (1928-2015), guanyador del Premi Nobel d’Economia el 1994 i que va patir esquizofrènia. Amb tots els respectes, el primer paràgraf era per exposar la crua realitat que pateixen 24 milions de persones arreu del món amb aquesta malaltia, que moltes vegades no es tenen en consideració i que afecta el nostre protagonista.

El film és una gran reivindicació a una personalitat considerada un geni. Va revolucionar l’economia com estava entesa fins llavors i va arribar a qüestionar al gran Adam Smith amb un exemple clarivident. La idea principal és que el lliure mercat no només es basa únicament en l’egoisme de l’individu sinó que també es té en compte la cooperació del grup per satisfer les necessitats de cadascú.

Ron Howard, el director, va saber analitzar i il·lustrar la vida de John Nash intel·ligentment. Russell Crowe es posa a la pell del matemàtic i l’interpreta amb tota mena de detalls; mentre que Jennifer Connelly (Alícia) és la definició de l’amor, del patiment i de les virtuts d’una persona que ho dóna i ho deixa tot.
 

Poc sociable i perfeccionista

Nash arriba a la Universitat de Princeton, juntament amb Martin Hensen, amb una beca de matemàtiques sota el braç. El protagonista, poc sociable i perfeccionista, rep constants pressions perquè presenti el seu treball, però no ho fa fins que no el té llest. El seu company d’habitació, Charles Herman, és imprescindible per entendre certs comportaments. L’èxit de les seves teories comporten que sigui contractat pel govern dels Estats Units per desxifrar uns codis secrets de la Unió Soviètica.

El Departament de Defensa nord-americà, sota la supervisió de William Parcher, li fa un altre encàrrec que es basa a trobar patrons als diaris i revistes de missatges en clau dels soviètics. L’obsessió de Nash amb aquesta feina arriba a punts extrems fins que Howard decideix revelar que el protagonista pateix al·lucinacions a causa de la seva esquizofrènia i ha de ser ingressat.

El matemàtic segueix amb les al·lucinacions, però aprèn a conviure amb elles, ignorant-les

El centre psiquiàtric i ignorar les al·lucinacions

No va existir cap company d’habitació i no va ser contractat pels Estats Units per ajudar en una missió confidencial contra l’antiga Rússia. Abans de ser internat en un centre psiquiàtric, coneix i s’enamora de l’Alícia, amb qui té un fill. Ella és la persona vital de la seva vida que l’ajuda a comprendre que viu una realitat amb paranoies i que són perjudicials per a tots els que l’envolten.

El matemàtic segueix amb les al·lucinacions, però aprèn a conviure amb elles, ignorant-les. La salut mental és una de les grans oblidades, encara ara, de la societat i pel·lícules com aquestes trenquen una llança a favor per ser conscients de quina és la realitat de moltes persones. El film va ser tot un èxit a les taquilles, va recaptar més de 310 milions de dòlars i va guanyar quatre Òscars (millor pel·lícula, millor director, millor actriu secundària i millor guió adaptat).

Albert Malla Nicolau

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71