Sorbets sense lactosa de Gelati Dino | Cedida
El 1980, Pavese va inaugurar una segona gelateria en un dels carrers principals de Roses
El ‘quèquicom’ de l’estalvi català: com guardar diners en temps d’incertesa?
L'educació financera, especialment baixa a l'estat espanyol segons dades de la Comissió Europea, és “el principal factor per estalviar”
Estalviar representa una gesta cada vegada més complicada en un “país de salaris baixos” i on l’habitatge deixa de ser un dret per convertir-se en un luxe: de fet, el 2025, els catalans van destinar un 70% del sou...
Matutano, les mítiques xips de logotip somrient que van deixar de ser catalanes
La marca de patates fregides de bossa suma 60 anys d’història sota el paraigua de PepsiCo i concentra la producció a Burgos
Fritos, fritos, fritos, fritos de maíz, el sabor auténtico de puro maíz. És una de les moltes cançons i tornades encomanadisses que han marcat els anuncis publicitaris dels anys setanta i vuitanta. Rere aquesta en c...
Galfer, de fabricar els frens del Seat 124 a equipar les motos dels campions del món
L'empresa fundada per Maffio Milesi el 1952 ha passat de dependre de Seat a exportar el 80% de les vendes i treballar amb les grans marques de motos com KTM o Ducati
De fabricar frens de tambor per a Seat a equipar motos i bicis de marques internacionals com KTM, Ducati o Orbea. I d'aquells primers components a acumular més de 150 títols mundials al costat de pilots com Àlex Cri...

 


 

Gelati Dino, el negoci familiar que va portar el gelat italià d'Empuriabrava al món
Del primer establiment a la Costa Brava fins a l’actual cadena de 39 gelateries, el negoci ha acumulat gairebé mig segle d’història

Ser italià sempre ha evocat més d’una icona: pizzes, pasta i gelats. Precisament, un gelat italià va creuar fronteres el 1978, quan Alessandro Pavese, un fruiter de Torí enamorat d’Empuriabrava, va obrir el primer establiment de Gelati Dino a Catalunya. El primer Dino -diminutiu d’Alessandro- va irrompre al territori amb una proposta de gelat italià que volia fer-se un lloc en un mercat dominat aleshores per La Xixonenca. D’aquell primer establiment a Empuriabrava fins a l’actual cadena de 39 gelateries -setze de pròpies i la resta franquiciades-, el negoci ha acumulat gairebé mig segle d’història i avui factura 16 milions d’euros. 

Els avis de Sara Rosso, tercera generació de la família i directora de comunicació de Gelati Dino Gruppo, van arribar a la Costa Brava, una zona que ja coneixien perquè hi estiuejaven, amb la idea d’aprofitar el moviment turístic dels mesos d’estiu per obrir un negoci a Espanya. A Itàlia regentaven una fruiteria i verduleria que tancava per vacances a l’agost, de manera que van veure una oportunitat per mantenir l’activitat durant aquella temporada. Inicialment, es van plantejar obrir una botiga de pasta fresca, un model de negoci habitual a Itàlia. Tanmateix, uns amics que vivien a Empuriabrava els van fer veure que els turistes no buscaven aquest tipus d’establiment. La proposta va ser una altra: “Una gelateria italiana, perquè no n’hi havia”, explica a VIA Empresa Rosso.

El 1980, Pavese va inaugurar una segona gelateria en un dels carrers principals de Roses

L’èxit del primer establiment va impulsar l’expansió del negoci. El 1980, només dos anys després de l’obertura a Empuriabrava, Pavese va inaugurar una segona gelateria en un dels carrers principals de Roses. L’objectiu era repartir la feina entre els membres de la família i aprofitar el potencial turístic de tots dos municipis. "Com que tenien tres filles, van pensar que uns podien estar a Empuriabrava i els altres, a Roses. Així tenien feina per a tota la família i aprofitaven que a Roses també hi havia molt de turisme", explica Rosso.

De la Costa Brava al passeig de Gràcia

Però el full de ruta de Dino anava molt més enllà de la Costa Brava. Abans dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, una gelateria nord-americana, Häagen-Dazs, ja atreia llargues cues a la Rambla, on havia obert el seu primer establiment a Espanya. Aquella imatge va despertar l’interès de la família Pavese per fer el salt a Barcelona i deixar enrere la dependència de la temporada turística. "Només treballàvem durant la temporada d’estiu a la costa i van pensar que, si anaven a Barcelona, podrien obrir tot l’any", explica Rosso. Així, van inaugurar la primera gelateria a la capital catalana, al número 33 del passeig de Gràcia.

L’arribada a Barcelona va marcar un abans i un després per a la companyia. Dino va incorporar una oferta complementària de creps i altres productes de cafeteria, tenint en compte que a Espanya el consum de gelat a l’hivern no està tan arrelat com a Itàlia. Tot i aquesta diversificació, “el gelat continua sent el principal motor del negoci i representa el 80% de la facturació”, detalla Rosso.

Rosso: “El gelat continua sent el principal motor del negoci i representa el 80% de la facturació”

Sota la batuta de Valter Rosso, director general del grup corporatiu i gendre de Pavese, i amb la implicació de la tercera generació, Gelati Dino compta amb més de 200 treballadors durant la temporada alta i una presència que s’estén més enllà del territori català. La majoria dels establiments es concentren a Catalunya, però la companyia també té quatre punts de venda a Madrid, un a Saragossa, quatre a Qatar, un a Marràqueix i un a França.

Gelati Dino frena l’expansió internacional per créixer a casa

Amb la mirada posada en els pròxims cinc anys, Gelati Dino prioritza el creixement al mercat nacional per davant de l’expansió internacional. La companyia vol ampliar la xarxa de punts de venda a Catalunya, especialment en zones on encara té poca presència. "Hi ha moltes zones de la costa on encara no som presents. Ens agradaria molt poder obrir al Baix Empordà, perquè ara mateix arribem fins a Platja d’Aro, però no tenim establiments més al sud", explica la directora de comunicació de Gelati Dino.

Tarragona és un altre dels territoris que desperten l’interès de la firma. Aquest estiu, la companyia hi ha reforçat la presència amb l’obertura d’una gelateria a Cambrils, al local que durant dècades va acollir el negoci emblemàtic d’Antonio Sirvent. “És un mercat que ens agrada molt, perquè són zones on la temporada turística és més llarga i això ens permet mantenir els establiments oberts durant més mesos”, conclou Rosso.
 


 Ana M. González. Periodista

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71