És habitual que cada any, a Catalunya, es faci un recompte complet del nombre de startups per posicionar la regió com a hub d'innovació i lloar, una vegada més, el creixement històric any rere any, sobretot en el marc del Mobile World Congress (MWC). Enguany, l'informe sobre l'Anàlisi de l’ecosistema startup a Barcelona i Catalunya per part d'Acció detalla que hi ha 2.285 startups, un 9% més que l'any anterior. Aquesta és la xifra més alta de la sèrie històrica que es recorda, ara bé, amb algunes singularitats a tenir en compte: el 86,7% de les empreses emergents es localitzen a l'àrea metropolitana de Barcelona, mentre hi ha 10 comarques en què el concepte startup és totalment inexistent.

Per a qui no conegui en profunditat el concepte de startup, aquest terme es refereix a una empresa establerta a Catalunya amb un producte llest per vendre i menys de 10 anys d'antiguitat, segons Acció. A més, ha de ser escalable, amb un alt potencial de creixement, i destacar per la seva innovació o ús de tecnologia. "És a dir, no hauria de ser una consultora o agència que es dediqui només a desenvolupar programari o aplicacions per a tercers, ni una empresa que es limiti a crear pàgines web", expliquen des del portal de l'organització.

La comarca amb la concentració més alta d'empreses emergents és el Barcelonès (68%), seguida pel Vallès Occidental (9,8%)

Si es segueix aquesta premissa i s'entra en el detall de l'informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, la comarca amb la concentració més alta d'empreses emergents és el Barcelonès (68%), seguida pel Vallès Occidental (9,8%), Baix Llobregat (5,9%), Maresme (3,1%) i Gironès (1,8%). A més, Barcelona se situa com la 3a ciutat preferida per ubicar una nova startup a Europa, segons la setena edició de l'Startup Heatmap Europe Report. Encara més, el 17,1% de les persones fundadores d'empreses emergents i membres de la comunitat tecnològica triarien la ciutat comtal si haguessin d'iniciar un nou projecte empresarial demà mateix entre més de 100 ciutats europees, només superada per Londres i Berlín.

Del Pallars a la Cerdanya amb parada al Moianès: quan el concepte startup és inexistent

Respecte a les comarques que no compten amb cap empresa d'aquesta modalitat, cal recordar que la majoria d'elles formen part de la província de Lleida, com ara la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i les Garrigues. Paral·lelament, també hi ha el cas de la Cerdanya i el Ripollès (província de Girona), la Conca de Barberà (Tarragona) i la recentment creada comarca del Moianès (Barcelona). Altres comarques com el Berguedà, la Noguera, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Segarra, el Solsonès o l'Urgell compten amb tan sols una empresa emergent per comarca ubicada a la seva zona.

La poca població d’aquestes zones (moltes no arriben als 10.000 habitants), la dependència de sectors tradicionals com l'agricultura, la ramaderia i el turisme rural, la llunyania dels grans centres urbans —algunes es troben a més de dues hores i mitja de Barcelona, com el Pallars—, la manca d’infraestructures i l’absència d’universitats o centres d’innovació són alguns dels factors que expliquen la poca presència de startups en aquestes comarques.

Ara bé, també hi ha altres elements positius. Tres d'elles s'han convertit en comarques -sovint invisibilitzades- que són les “reines” de l'economia catalana. De fet, la Vall d'Aran (12%), l'Alta Ribagorça (9%) i la Cerdanya (8,2%) han liderat el creixement econòmic de Catalunya des de la covid-19 gràcies a l’anhelat retorn de l'oci i el turisme. A més, destaquen per l'auge dels serveis privats personals, com ara el comerç, l'hostaleria, la restauració i les activitats recreatives.

Xifres de startups a banda, la majoria de les comarques muntanyenques també tenen un fort impuls a través d'una agricultura i ramaderia de quilòmetre 0, amb la producció d'aliments d'alta qualitat. També disposen de denominacions d'origen i productes artesans reconeguts, com ara formatges, oli, vins i embotits. A més, en algunes localitats, sobretot les que limiten amb França, tenen destinacions per al turisme rural i ecològic, a més d'activitats a l'aire lliure com l'esquí, el ràfting, el ciclisme o el senderisme. 

La baixa densitat de població, les infraestructures limitades, la falta d'universitats o centres d'innovació a prop són alguns dels diversos factors socioeconòmics que ho expliquen

Per exemple, tal com vam detallar a VIA Empresa fa unes setmanes, hi ha el cas singular de la comarca més petita de Catalunya. Es tracta de l'Alta Ribagorça, creada el 1988, que té tan sols 4.000 habitants i unes singularitats econòmiques que la fan única, com per exemple l'estació d'esquí de Boí Taüll que té un impacte econòmic de 10,8 milions d'euros a l'Alta Ribagorça i genera el 17% dels llocs de treball. A més, compten amb un fort relleu generacional entre els més joves. El periodista Ramon Roca i gran coneixedor de la zona, explica a VIA Empresa que l'Alta Ribagorça és singular "perquè no hi ha gairebé desigualtats entre la població, puix que són pocs membres i la riquesa es distribueix igualitàriament entre tots".

O l’aposta actual del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà per la gestió de l’aigua, l’agricultura, la ramaderia, el turisme i, darrerament, l’agroindústria com a principals vectors per entendre l’embranzida econòmica de la zona muntanyenca. A més, una singularitat, que no ha de ser necessàriament tecnològica: el Pallars Sobirà és la comarca més feminista de Catalunya. Evidentment, una comarca no pot només viure de l’aigua, el turisme i la ramaderia, sinó que necessita empreses i indústries. Entre les novetats que apunta Roca al llibre El Pallars, oportunitats de negoci, moltes de les companyies actuals giren al voltant dels vins d’altura que poden combatre el canvi climàtic i les altes temperatures. També destaquen noves iniciatives agroalimentàries, que han engegat la producció i la comercialització d’olis de muntanya, iogurts i formatges.

Qui diu que la innovació només es mesura en unicorns i rondes de finançament milionàries? Potser el veritable repte no és omplir aquests territoris de startups, sinó entendre que el seu valor diferencial rau en la sostenibilitat, la proximitat i un model econòmic més arrelat a la terra. I si la pròxima revolució no vingués del districte 22@ de Barcelona sinó de les muntanyes del Pallars o els camps del Moianès? Per alguns, potser la gran startup del futur ja existeix, però encara no l’hem après a mirar amb els ulls adequats. Tot és qüestió de perspectiva i... de territori.

Gemma Fontseca. Cap de redacció