L’any 2024 ha estat, sense cap mena de dubte, el més positiu a Catalunya en termes de creació d’ocupació des de la crisi financera de 2008. Les xifres que ho avalen? L’atur ha disminuït un 3% en territori català respecte a un any enrere – actualment és del 7,9%-, mentre que a la resta d’Espanya és del 10,6%. És a dir, en aquests moments 329.300 catalans es troben aturats i en cerca activa de feina. També s'ha produït un augment dels contractes indefinits i una lleugera caiguda dels temporals, a més d’una disminució dels expedients de regulació d’ocupació (ERO). Així ho destaca L’informe del mercat laboral i de la negociació col·lectiva, presentat a Foment del Treball, amb un avís: cal posar el focus entre els demandants d’ocupació i els aturats efectius en un entorn en què molts empresaris els costa trobar els perfils més adequats per a la seva companyia.

El fort pes de la negociació col·lectiva

Durant l’últim any s’han registrat un total de 373 convenis, que comporta un increment del 10% respecte del 2023. “Els convenis col·lectius segueixen a un bon ritme, però la proposta de reducció de la jornada laboral impulsada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ho està frenant”, detalla Javier Ibars, director de relacions laborals i assumptes de treball de Foment del Treball. “Caldrà reorganitzar horaris i condicions laborals de molts empleats, cosa que pot causar certa conflictivitat”, afegeix Ibars. Des de la patronal de les grans empreses confessen que estan buscant vies de col·laboració amb Junts per Catalunya i el Partit Nacionalista Basc (PNB) per poder influir en la votació decisiva de la reducció de la jornada laboral.

Un de cada tres convenis col·lectius de Catalunya està per sota de 37,5 hores a la setmana

Com a curiositat, un de cada tres convenis col·lectius de Catalunya està per sota de 37,5 hores a la setmana; el 19,57% han pactat entre 37,5-38,5 hores la setmana, mentre que la resta és menor 40 hores després setmanals. A parer d’Ibars, pràcticament el 97% dels treballadors ja estan afectats per convenis col·lectius que estan per sota de la dinàmica de la jornada de les 40 hores.

Pel que fa a les retribucions dels treballadors, el 2023 hi va haver augments salarials molt importants “a causa de l’augment de la inflació i, com a conseqüència, el 2024 ha estat menor”, tal com destaca l’expert. De fet, l’increment salarial del 2023 va ser del 3,44%, mentre que el 2024 ha estat de tan sols el 2,81%. El president de la Comissió de Relacions Laborals i de Recursos Humans de Foment, Luis Pérez, precisa que a Catalunya hi ha hagut 94 aplicacions de conveni, la majoria d'elles del sector de la construcció i relacionades amb la quantia salarial exclusivament. Tanmateix, el 88,8% d'elles s'han resolt amb acord entre l'empresa i els representants legals dels treballadors durant el període de consultes.

Disminució dels expedients de regulació d’ocupació (ERO)

En aquests moments, la bona notícia és que hi ha menys expedients de regulació (ERO) respecte als últims anys. Segons dades de l’Observatori del Treball i Mercat Productiu les empreses han comunicat o resolt 581 expedients, un 12,89% menys que l’any anterior i que ha afectat un total de 16.221 persones. A més, des de la patronal catalana destaquen com a positiu que es torna a dades similars prèvies a la pandèmia de la covid-19. Entre els principals sectors, la immensa majoria dels ERO s’han efectuat en l'àmbit dels serveis, després de la indústria, la construcció i l’agricultura.

L’increment salarial dels treballadors del 2023 va ser del 3,44%, mentre que el 2024 ha estat de tan sols el 2,81%

A Catalunya hi ha hagut 122 vagues, amb 21.160 treballadors implicats. Això sí, hi ha hagut un augment del 3% de les vagues. Exactament, del total de vagues, 118 han estat vagues d’empresa i 4 sectorials. Similar als ERO, la majoria d’elles s’han efectuat al sector serveis, seguit de la indústria. Entre els principals motius de vaga, la majoria han tingut a veure amb l’organització i els sistemes de treball (un cas conegut podria ser el més recent d'Holaluz), amb els incompliments d’acord o normes legals, seguit dels accidents laborals, la seguretat o la higiene. 

Gemma Fontseca. Cap de redacció