Catalunya té “una prioritat que s’ha de mantenir en el temps”: la reindustrialització. Així ho ha afirmat Daniel Altimiras, president del centre tecnològic Eurecat, a l’hora de donar la benvinguda a la segona edició del Congrés Eurecat. “La indústria marca la prosperitat, resiliència i equitat d’un país”, ha dit Altimiras, qui ha posat de manifest el “necessari reforç de la col·laboració publicoprivada”; el fil conductor d’aquesta nova edició de la trobada, que aquest dilluns ha celebrat la segona edició en el Recinte Modernista de Sant Pau.

Altimiras: “La indústria marca la prosperitat, resiliència i equitat d’un país”

El congrés va néixer, precisament, per centrar-se en aquesta mateixa qüestió: “Reindustrialitzar l’economia catalana perquè generi més valor i pugui afrontar tots els reptes que té”, tal com ha apuntat Altimiras; una trobada que no s’ha perdut el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, per recordar algunes de les reflexions que també va dur a terme a la passada Nit de la Cecot: “Si volem defensar el nostre model social de llibertats, de cohesió social en l’Europa que tots tant hem cregut, si volem defensar aquesta Europa, que té amenaces internes i que molta gent en el món vol afeblir, hem d’enfortir la base econòmica; i per això estem parlant de reindustrialització i impuls industrial”.

La productivitat, "la síntesi de tot allò que volem enfortir"

Tant Altimiras com Hereu han expressat la seva solidaritat amb el País Valencià, i ha estat precisament el ministre d’Indústria i Turisme qui ha destacat que “després d’un cop tan dur, la recuperació ha de tenir elements de millora i aprenentatge. Per aquest motiu, estem treballant en estratègies amb les quals puguem fer que el teixit empresarial no es mori en aquest moment”. Paral·lelament, Hereu ha aprofitat l’ocasió per anunciar l’aprovació de 13 projectes del PERTE de descarbonització per valor de 86 milions d'euros, entre els quals consten les catalanes Molins i Borges com a beneficiàries, amb 5,7 i 5,4 milions respectivament.

El ministre ha definit la productivitat com “la síntesi de tot allò que volem enfortir”, i ha titllat d’imprescindible la innovació: “Si no tenim capacitat d’innovar, de generar noves solucions als nous reptes que se’ns plantegen, no ens en sortirem i no serem capaços d’enfortir la nostra indústria”. Hereu ha assenyalat Catalunya com a “líder de la reindustrialització a Espanya” i la necessitat “d’augmentar la nostra escala, hem de pensar amb dimensió europea”. 

El sector tecnològic català: el 9% del PIB, 18.000 empreses i 160.000 llocs de treball

Durant el matí, també ha intervingut el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, per il·luminar el Recinte Modernista amb un seguit de dades que valoren el sector tecnològic català, un sector que “mostra un clar dinamisme i que crea ocupació”: “Les noves tecnologies creen moltes oportunitats”, ha dit Sàmper, xifrant en 160.000 els llocs de treball centrats en tasques tecnològiques al territori. Segons ha anunciat el conseller, durant l’últim any s’han creat uns 3.000 llocs de treball cada mes en aquest sector, fins a assolir la xifra de 18.000 empreses tecnològiques que generen entorn d’un 9% del PIB català. “El sector compta amb una facturació similar al de l’alimentació, i es troba per sobre del de la construcció i l’automoció, entre d’altres”.

Durant l’últim any s’han creat 3.000 llocs de treball cada mes en el sector tecnològic

Sàmper ha posat èmfasi en la importància d’impulsar “un nou model de capacitació digital que asseguri que disposem de talent digital”, així com “projectes transformadors basats en tecnologies avançades”; entre aquestes ha destacat totes aquelles que giren entorn del NewSpace, el blockchain i, especialment, la intel·ligència artificial, la cara “visible” del sector tecnològic: “Catalunya compta amb 500 empreses especialitzades en IA, que donen lloc a 14.500 treballadors, gairebé el triple que el 2019”. La raó és que el conseller no s’ha centrat en el sector tecnològic per casualitat: ho ha fet, en bona part, per remarcar la diferència entre centres de recerca i centres tecnològics, una qüestió que ha posat sobre la taula ni més ni menys que el professor del Departament de Direcció d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade, Xavier Ferràs.

La Llei de Moore, o per què en una dècada "tindrem el Mare Nostrum a les nostres butxaques"

Ferràs ha destacat el fort lligam dels centres tecnològics a l’hora de treballar de bracet amb la indústria a l’hora de moderar l’espai de reflexió Col·laboració publicoprivada per a la indústria del futur, que ha compartit amb Oriol Alcoba, director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball, i Xavier López, director General Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, avançant el context en què es troba Catalunya: “Som la generació que afronta canvis transcendentals, que estan entrelligats, com ho són el canvi climàtic, el tecnològic o el geopolític. I som nosaltres qui hem de resoldre aquest nou context en clau de prosperitat”, ha dit. 

Segons l’expert, aquella llei que mou el món actual és la Llei de Moore, que expressa que, aproximadament, cada dos anys, es duplica el nombre de transistors en un microprocessador. D’entrada, Ferràs ha comentat que “si li preguntes a una persona del carrer, segurament li és igual”. La realitat, però, és que aquesta llei pot marcar fites tan significatives com ara que, d'aquí a una dècada, la societat pugui comptar amb un supercomputador com ho és el Mare Nostrum a la seva butxaca. Una reflexió tan revolucionària que a alguns dels grans pensadors de l’actualitat els ha portat a afirmar que el 2034 es donarà lloc a l’inici d’un món sense feina.

“Ens hem d’adaptar a un món de canvi constant, desenvolupant i adoptant aquestes noves tecnologies abans que els nostres competidors ho facin”, ha dit Ferràs, qui ha destacat la necessitat de pensar en les primeres organitzacions adaptades a la intel·ligència artificial: “La lletra i de l’iPhone, indica Internet: un telèfon adaptat a Internet. Ara hem de pensar en les primeres infraestructures adaptades a la IA, hem de pensar en els primers AI hospitals”. Una tasca especialment complexa en un panorama geopolític en què “la globalització ha mort”: “Anem cap a un món completament diferent, cap a un món fragmentat i probablement més inestable. Ara bé, anem cap a un món d’altíssima intensitat tecnològica, i és en aquest nou món on Catalunya, Espanya i Europa han de jugar en primera divisió”, ha afegit Ferràs.

Catalunya, "un país industrial" que ha de "mantenir la competitivitat amb innovació tecnològica"

Ara bé, tornant al nucli del Congrés Eurecat, Alcoba s’ha referit a Catalunya com “un país industrial”: “La indústria pesa aproximadament un 20% de la nostra economia, per tant, podem continuar afirmant que ens trobem en un país industrial, en què aquesta és absolutament present en el dia a dia de les persones”, ha dit el director general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball, qui ha destacat el sector industrial com a generador de llocs de treball de qualitat. Alcoba ha assegurat que hi ha “una estratègia clara” que respon al nom de Pacte Nacional per a la Indústria, proveït amb més de 3.200 milions d’euros per rellançar i transformar el model industrial del país; un pacte que es renovarà el pròxim 2026 per tal de dotar a Catalunya “d’un full de ruta clar”.

D’altra banda, López ha criticat “l’extraordinària dificultat” d’implementar projectes de col·laboració publicoprivada, claus en aquest “volàtil context”: “Veiem que la majoria dels projectes de col·laboració publicoprivada són extraordinàriament difícils d’implementar; el que fa unes dècades era relativament fàcil, avui dia és extraordinàriament complex”, ha dit, posant d’exemple la iniciativa de descarbonització impulsada per Eurecat: “Hem estat un parell d’anys lluitant per implementar-la”.

El Pacte Nacional per a la Indústria compta amb més de 3.200 milions d’euros per rellançar i transformar el model industrial de Catalunya

En la mateixa línia, i posant l’accent en la innovació tecnològica, el director General Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat ha assegurat que l’activitat industrial catalana “està creixent”, i des del punt de vista de la conjuntura econòmica actual “la situació no és dolenta”: “Hem de mantenir la competitivitat, i hi ha un factor transversal encarregat de fer-ho: la innovació tecnològica”. 

Finalment, i retornant a la qüestió llançada per Ferràs, López ha volgut diferenciar respectuosament les infraestructures tecnològiques dels centres científics: “Els centres tecnològics són aquells que estan a disposició de la indústria, aquells que ens permeten prestar serveis tecnològics molt avançats a l’empresa”. “I aquestes infraestructures, per naturalesa haurien de ser projectes de col·laboració publicoprivada, crucials en alguns àmbits com ara la farmàcia o l’automoció”. 

David Lombrana