La primera vegada que es va parlar de productivitat a Espanya va ser a la dècada dels seixanta, a l'Institut Industrial de Terrassa. Més de seixanta anys després, també a Terrassa, a la seu de Cecot, la productivitat ha estat un dels punts més importants de la trobada anual que organitza la patronal amb els mitjans de comunicació per presentar les perspectives empresarials de l'any que comença. Cecot observa amb preocupació la caiguda de la productivitat a Espanya i Catalunya i situa com un dels grans reptes del 2024 incrementar-la, "per guanyar múscul i dimensió". Amb aquest desafiament sobre la taula, quina és la recepta que prepara la patronal per al teixit empresarial català aquest 2024?

Després d'un any carregat d'incertesa pels conflictes geopolítics, les guerres, les eleccions anticipades, les pujades dels tipus d'interès i la inflació, "l'empresa catalana ha demostrat tenir una resiliència titànica i modèlica per fer front a les dificultats", ha afirmat Xavier Panés, president de Cecot, per contraposar la comesa dels governs i les administracions, els quals, segons Panés, no han demostrat tenir la capacitat necessària "per anar al ritme que necessiten les empreses del segle XXI". Segons el president de la patronal, "potser estan arribant a l'esgotament d'un sistema rígid i caduc, que necessita una reforma urgent".

De fet, la reforma de l'administració pública i la simplificació administrativa esdevenen la primera de les cinc línies d'actuació bàsiques que la patronal ha presentat per enfortir i fer créixer l'activitat de les empreses catalanes aquest 2024. "No pot ser que una llicència d'activitat trigui mig any o un any en entregar-se", ha criticat Panés, assenyalant un problema "d'excés de burocràcia i lentitud, amb requisits massa elevats que desincentiven les inversions". I ho ha exemplificat amb la participació en els fons Next Generation: el 60% dels fons estan participats per administracions; les complicacions burocràtiques els fan poc accessibles per a les empreses del sector privat.
 

En aquesta lectura de la cartilla per a l'administració, la patronal també ha assenyalat la baixa competitivitat fiscal. "Molta d'aquesta càrrega administrativa s'ha traslladat a les empreses", provocant que el territori sigui menys atractiu per instal·lar-se o per créixer; o perquè tornin les empreses que van marxar de Catalunya. De fet, segons Panés, el retorn d'aquestes empreses ha de passar per oferir unes bones condicions, especialment reguladores i fiscals. "No crec que hi hagi cap altra manera de fer-ho", ha afirmat, rebutjant, per tant, cap proposta de sanció cap a aquestes empreses.

Un "còctel preocupant" en el mercat laboral

El mercat laboral ha protagonitzat gran part dels indicadors de la patronal d'aquest 2023. A més d'aquesta pèrdua de productivitat en el teixit empresarial, la patronal assenyala una manca de personal qualificat, "una situació molt greu, amb una onada de jubilació en molts sectors que no troba relleu que pugui sostenir aquests llocs de treball", ha assenyalat Oriol Alba, secretari general de Cecot. Aquesta manca de personal qualificat, sumada a l'increment dels costos laborals i de l'absentisme, estan formant, segons Alba, "un còctel força preocupant".

La patronal mira amb optimisme la reforma laboral de desembre del 2021, que ha comportat un descens de la temporalitat dels contractes i de la taxa d'atur, encara que critica que a l'administració no s'hagi seguit el mateix patró. Si en el sector privat, els contractes laborals temporals han passat de representar del 23% al 14% del total, en el sector públic aquests s'han mantingut en el 25%.

Entre el llistat de mesures que ha reivindicat Josep Maria Bosch, assessor en l'àmbit laboral a Cecot, destaquen la derogació de l'Estatut del Treballador per elaborar un nou codi de treball amb la participació dels agents socials, major seguretat jurídica, una millora de l'aplicació dels ERTO i de la regulació del treball a distància, i una jubilació flexible i compatible amb el treball. "El talent sènior pateix incompatibilitats quan gaudeix de la pensió", ha criticat Bosch.
 

Respecte als autònoms, la patronal demana a l'administració major perspectiva de gènere i una reforma de la seva tributació. "S'ha de deixar de veure l'autònom com a una gran empresa", ha criticat Marta Sánchez, membre de la junta d'Autcat.

La indústria, per fi, arriba als nivells prepandèmics

Pocs dies abans de tancar el baròmetre industrial del 2023, Sebastià Garcia, assessor d'indústria a Cecot, ja ha avançat que la indústria catalana, per fi, ha aconseguit recuperar el nivell d'activitat d'abans de la pandèmia. Concretament, el nivell de "desembre del 2019, que tampoc era molt optimista". Segons Garcia, el nivell d'activitat productiva actual és molt baix i, aquesta situació, s'hi sumen també un nivell de preus dels insums i les matèries primeres massa elevats: 30 punts per sobre del context prepandèmic.

Garcia posa el nord en el Pacte Nacional per la Indústria, en "continuar treballant en aquesta línia per donar-li més ritme". I afegeix, també, que "s'ha de poder monitorar i anar corregint el pla" en el transcurs de la seva aplicació.

En aquesta estratègia de reindustrialització, la patronal assenyala que el focus no s'ha de posar tant en captar, sinó en preservar el teixit actual. "És un tema de múscul, i no de teixit", ha afirmat Garcia, recordant que l'estratègia d'autonomia industrial europea pot suposar una "gran oportunitat per al nostre territori".

Un Pla Nacional per a la digitalització de les empreses

La patronal ha sumat una altra reivindicació a l'administració per aquest 2024: "donar suport a les empreses en el camí cap a la transició energètica i digital". Respecte a la primera, la transició energètica, demana simplificar la burocràcia i oferir acompanyament, però respecte a la segona, la transició digital, s'ha mostrat més exigent, demanant un pla nacional amb una dotació de 30.000 milions d'euros. La xifra és 10 vegades superior a la despesa que ha suposat el Kit Digital.
 

Segons Cecot, la transició tecnològica de la pime catalana i espanyola no avança al ritme esperat. Per això, "si volem fer un salt evolutiu digitalitzant la nostra economia, és suficient un programa de 3.000 milions d'euros (el del Kit Digital)?", ha qüestionat Oriol Alba, assenyalant que les aportacions del Kit Digital han suposat "una petita ajuda o suport per perdre la por", però no han esdevingut "el pla que necessitem"; que hauria d'incloure, segons el secretari general, formació, tutories, programes d'acompanyament i especial atenció a alguns col·lectius amb menys trajectòria en l'àmbit digital. Aquesta transició, a més, hauria d'anar acompanyada "d'incentius fiscals per digitalitzar, una millora de les infraestructures i comunicacions tecnològiques i unes directrius clares respecte a la ciberseguretat", ha afegit Panés.

Ingredients extres per a la recepta del 2024

La patronal no s'oblida de les infraestructures, "un eix pendent i cabdal", ha afirmat Panés, qui ha posat el focus en la B-40, l'aeroport de Barcelona i el desenvolupament de l'estació intermodal de la Llagosta. L'execució i finalització de les infraestructures planificades és, de fet, una reivindicació històrica a Cecot, especialment les que estan més vinculades al seu territori, com és la B-40 (en el seu tram entre Viladecavalls i Olesa) i la ronda nord entre Terrassa i Sabadell.

En últim lloc, la patronal ha mostrat preocupació per com afectarà la sequera a la productivitat del teixit industrial aquest 2024, assenyalant alguns dels sectors que, consideren, seran més vulnerables, com el tèxtil, el químic, el farmacèutic i el turisme. Panés també ha criticat que "les obres que s'haurien d'haver fet amb l'última gran sequera, l'any 2008, no s'han fet".