En aquesta sèrie, anomenada El Laberint del Poder, encetada fa sis anys i mig, hi ha un personatge que ha anat traient el nas de manera esporàdica per circumstàncies diverses, però que encara no ha estat protagonista per la seva principal obra. Ens referim al badaloní José Elías Navarro i la gran empresa energètica que ha aixecat des de zero. Vam parlar d’ell l’any 2021 amb motiu de l’adquisició que havia fet de la cadena de congelats La Sirena, també li vam dedicar un paràgraf el 2022 quan parlàvem de les que vam batejar com a noves teranyines i, finalment, el vam fer aparèixer l’any passat per tal d’explicar el seu projecte MOGA (Make Ohla Great Again), que tenia per objectiu modificar el rumb de l’empresa OHLA. Però, com dèiem, encara no havíem parlat en detall del vaixell insígnia del seu imperi, la firma Audax Renovables.

Amb el títol d’enginyer tècnic industrial (UPC) sota el braç, Elías va debutar al mercat laboral el 1994 com a treballador de l’àrea d’urbanisme i manteniment de l’Ajuntament de Rubí (Vallès Occidental) quan encara era estudiant. Dos anys més tard, va passar al sector privat a través de la firma Control Energético JGC, però treballar per a tercers no entrava en els seus plans, de manera que el 1997 va posar en marxa una empresa instal·ladora pròpia. La manca d’experiència va ser decisiva perquè el projecte no arribés a bon port. Un segon intent també va acabar en fiasco una dècada més tard, però aquest cop per culpa de la crisi devastadora que es va encetar el 2008 i que va assolar el món sencer. A la tercera seria la vençuda, perquè el 2009 va fundar Orus Energía i el negoci va créixer tan ràpidament, que només tres anys més tard va poder fer-se amb el control d’una competidora, Audax, la que acabaria heretant la denominació. Eren temps on encara es deia José Barrios Navarro, producte de certes complicacions familiars. No va ser fins al 2016 en què va decidir recuperar el cognom del seu pare biològic i va anul·lar legalment l’altra identitat.

Una data clau en el creixement d’Audax va ser el 2016, quan va presentar una oferta amistosa per comprar Fersa, una companyia molt emblemàtica pensada per explotar parcs eòlics i que aplegava a un bon grapat de fortunes catalanes. El pla previst pels fundadors de Fersa no va funcionar i Elías va poder quedar-se la companyia per un preu ínfim. Entre el 2007 i el 2016, el valor de Fersa -que cotitzava a borsa- va caure un 95% i l’empresari badaloní en va tenir prou amb presentar una oferta de 70 milions d’euros per adquirir el control de la societat. La premsa de la primavera del 2016 parlava d’una prima sobre la cotització propera al 10% i que es tractava d’un preu de saldo. Parlàvem de les grans fortunes que conformaven Fersa, i el cert és que entre accionistes i membres del consell d’administració trobem cognoms com Feliu Bassols, Daurella, Godia, Serra Farré, Sumarroca, Miarnau o García-Nieto. Amb la posterior fusió de totes dues companyies, Audax va passar a dir-se Audax Renovables i va heretar la flotació a borsa de Fersa (l’actual Audax cotitza a borsa, però mai no va fer una oferta pública de venda o de subscripció d’accions, sinó que va assumir el rol d’empresa cotitzada que tenia Fersa).

En aquesta dècada que ha passat des de la fusió, Audax s’ha convertit en un gegant del mercat elèctric i Elías en un exemple d’empresari d’èxit i de self-made-man. La valoració actual de la companyia s’enfila fins als 625 milions d’euros, gràcies a una facturació de gairebé 1.900 milions, un ebitda de 116 i un resultat net de 43,5. A tancament del 2025, Elías controlava un 77% del capital de la companyia. El 2021, la família andalusa Domínguez de Gor, propietaris de la marca de roba Mayoral, va entrar al capital d’Audax comprant-ne un 5,8%, per al que van invertir-hi 56 milions d’euros. La participació actual (tancament del 2025) supera el 6%. Però l’imperi d’Elías no acaba aquí, sinó que mitjançant el seu hòlding financer, Excelsior Times també és màxim accionista d’altres societats cotitzades com Ezentis (gestió d’infraestructures) i Atrys Health (serveis per a la salut), així com accionista rellevant de la constructora -també cotitzada a borsa- OHLA. Fora dels mercats borsaris, Elías controla unes 180 empreses.

En aquesta dècada que ha passat des de la fusió, Audax s’ha convertit en un gegant del mercat elèctric i Elías en un exemple d’empresari d’èxit i de 'self-made-man'

En els darrers anys, la facturació d’Audax no ha deixat de reduir-se, però no per raons de caràcter orgànic, sinó pel descens continuat del preu de l’energia, de manera que els volums creixents d’energia que comercialitza no es veuen reflectits en els ingressos de l'empresa. En aquest sentit, el rècord de facturació el va establir el 2022, amb més de 2.600 milions d’euros, per passar a uns 2.300 milions l’any següent i quedar lleugerament per sota dels 2.000 milions el 2024. No obstant això, l’ebitda no ha deixat d’incrementar-se en tots aquests anys, el que indica la bona salut del negoci. Pel que fa al mix de les operacions, un 89% del benefici operatiu procedeix de la comercialització i un 11% de la generació. A més, en el darrer lustre ha fet un gran esforç per reduir la ràtio d’endeutament financer net respecte ebitda, que el 2021 era de 9,3 vegades i el 2024 s’havia reduït fins a 1,9. A tancament de 2025 s’observa cert repunt fins a 2,3 vegades. Actualment, té producció elèctrica a França, Polònia, Panamà, a més de l’Estat espanyol, i comercialitza la seva electricitat a Països Baixos, Alemanya, Polònia, Hongria, Itàlia i, òbviament, també a l’Estat. Tal com indica el mateix nom de la societat, tota l’energia que produeix és d’origen renovable, a través de les plantes solars i eòliques de què disposa.

En l’àmbit personal, Elías és un habitual aquests darrers anys de les llistes de milionaris de l’Estat. L’any 2025, al rànquing que publica la revista Forbes va aparèixer al lloc número 79, amb un patrimoni estimat de 650 milions d’euros, força inferior als 950 milions de l’anualitat anterior, un descens imputable majoritàriament a la caiguda a la borsa del preu de les accions d’Audax. El 2021, Elías va ser notícia pel suport en forma d’aval que va donar a Joan Laporta Estruch quan va ser escollit president del Barça. Al darrere d’aquesta acció hi havia la voluntat d’ajudar al seu directiu i amic Eduard Romeu Barceló a entrar als òrgans de direcció del club. Poc temps després, les vinculacions tant amb Laporta com amb Romeu es van evaporar.

 Roger Vinton. Escriptor