Un dels problemes econòmics més preocupants actualment és la caiguda de la productivitat. Malgrat que l’ocupació continua creixent i que molts sectors mostren un gran dinamisme, la capacitat de generar valor afegit per treballador s’està reduint a Catalunya. En concret, en el darrer any, s’ha reduït en un 2,2%.

El valor afegit és la riquesa real que crea una empresa: és la diferència entre els ingressos que obté per les seves vendes i els costos dels béns i serveis que ha hagut de comprar a altres empreses per produir. Dit d’una altra manera, és allò que realment aporta al conjunt de l’economia, i la suma del valor afegit de totes les empreses, afegint-hi els impostos indirectes, és el producte interior brut (PIB). La productivitat, en essència, és la mesura de l’eficiència amb què utilitzem els recursos disponibles —treball, capital o materials— per produir béns i serveis. Quan augmenta, permet millorar els salaris, les inversions i els beneficis.

Segons l’Anuari de la Pime 2025 presentat la setmana passada, la productivitat per ocupat a Catalunya el 2023 (és el darrer any del qual actualment es disposa de dades al Registre Mercantil) es va situar en 77.407 euros anuals per persona ocupada. L’any anterior havia arribat a 79.124 euros. Tot i això, darrere d’aquesta mitjana hi ha grans diferències segons la dimensió de l’empresa, com es pot observar a la següent taula. Les grans empreses continuen sent les més productives, amb 90.841 euros per treballador, mentre que les pimes registren una productivitat inferior. Per tant, la mida importa: a més dimensió més productivitat.

Les dades de la segona taula mostren que el sector primari, la indústria i la construcció han augmentat la productivitat gràcies a increments del valor afegit superiors als de l’ocupació. Als serveis, en canvi, l’ocupació creix amb força (+6,2%), però el valor afegit ho fa en grau més baix (+2,6%), i això redueix la productivitat en un -3,5%. Es tracta d’un sector intensiu en mà d’obra i amb menys marge per incorporar tecnologia i eficiència. Així i tot, hi ha empreses de serveis que estan innovant, digitalitzant-se, utilitzant noves tecnologies com la IA i apostant per la qualitat, i demostren que també en comerç, hostaleria o serveis professionals és possible avançar en productivitat. Aquest contrast entre sectors ajuda a entendre per què la productivitat global disminueix i posa de manifest la importància d’impulsar estratègies que permetin millorar-la a tot el teixit empresarial.

La caiguda de la productivitat té efectes directes sobre el progrés econòmic i social. En primer lloc, limita el creixement. Si cada treballador genera menys valor, l’economia avança més lentament encara que hi hagi més ocupació. També frena els salaris reals, que només poden créixer de manera sostenible quan augmenta més el valor afegit. A més, les empreses amb baixa productivitat són menys competitives, perquè tenen més costos i menys capacitat d’innovar. Tot plegat repercuteix en els ingressos públics i dificulta finançar serveis essencials, alhora que accentua les desigualtats entre sectors i territoris, ja que les feines en activitats menys productives tendeixen a oferir sous baixos i menys oportunitats de millora.

La caiguda de la productivitat limita el creixement: si cada treballador genera menys valor, l’economia avança més lentament encara que hi hagi més ocupació

La pèrdua de productivitat que observem a Catalunya té un clar paral·lelisme a Europa. Segons Eurostat, la productivitat per hora treballada a la Unió Europea va retrocedir un 0,6% el 2023 i s’ha anat distanciant dels Estats Units. Fa quaranta anys, la renda per càpita europea era equiparable a l’americana; avui és només la meitat. La diferència és que als Estats Units la productivitat ha seguit una trajectòria molt més positiva, amb increments sostinguts que han reforçat el seu lideratge econòmic.

Per revertir la tendència de pèrdua de productivitat cal actuar en diversos fronts alhora. D’una banda, és clau facilitar el creixement de les empreses, ja que la seva dimensió continua sent un fre important a Catalunya. També cal orientar l’economia cap a activitats amb més valor afegit —com la indústria, els serveis avançats, la recerca o la digitalització— i impulsar la requalificació professional perquè els treballadors puguin fer la transició cap a aquests àmbits.

Igualment, és necessari reduir la burocràcia, fomentar la innovació i destinar més recursos a sectors tractors, en línia amb les recomanacions de l’informe Draghi sobre la competitivitat europea. Un altre repte essencial és millorar la productivitat en els serveis, que concentren la major part de l’ocupació. Aquí cal apostar per l’oferta de qualitat, incorporar tecnologia i diferenciar-se per valor afegit. Les empreses que ho fan demostren que el sector serveis pot ser també motor de competitivitat i de riquesa.

La productivitat cau perquè es creen més llocs de treball en activitats amb menor valor afegit i perquè la mida reduïda de moltes empreses limita la seva competitivitat

En definitiva, la productivitat cau perquè es creen més llocs de treball en activitats amb menor valor afegit i perquè la mida reduïda de moltes empreses limita la seva competitivitat. Aquest és el nucli de la paradoxa plantejada al títol: treballem més, però amb menys productivitat. Superar-la exigeix empreses més grans i innovadores, una economia orientada a activitats d’alt valor i uns serveis capaços de diferenciar-se per qualitat i eficiència. Ja hi ha empreses que ho estan aconseguint i que mostren el camí. La productivitat és, en última instància, el motor del creixement i del benestar. Tal com assenyala Paul Krugman: “La productivitat no ho és tot, però a llarg termini ho és gairebé tot”.

Oriol Amat. Catedràtic de la UPF BSM i president de l'Observatori de la PIME de Pimec