El setembre és sinònim d'inici de curs, de pensar a tancar l'any, de començar a planificar l'any 2025, de nous objectius i de plantejar-se reptes. És un moment perfecte per reflexionar sobre els deures pendents de les empreses en un entorn cada vegada més competitiu i globalitzat. Deixeu-me compartir amb vosaltres de manera molt general la meva visió.

Reconeixent alguns elements del marc i l'entorn en què estem i el seu impacte en la nostra economia i el seu teixit empresarial, podem obtenir pistes sobre alguns elements imprescindibles en aquest nou curs.
 

Les tensions geopolítiques mundials, amb la guerra a Ucraïna, la crisi a Gaza i la seva extensió a l'Orient Mitjà, la tensió mundial entre la Xina, Rússia i els EUA, amb Europa buscant el seu paper i en plena estratègia de sobirania, afecten i afectaran una economia catalana molt internacionalitzada (arribant, segons alguns informes, a superar el 55% de facturació de mercats no domèstics). En aquest mateix context, els moviments de capitals i la inversió estrangera es veuen afectats. Encara que a vegades no solament són una amenaça, sinó també poden ser un espai d'oportunitat. Si més no, caldrà gestionar-ho i definir estratègies a pesar de la incertesa.

D'altra banda, la transformació digital i la disrupció tecnològica, amb elements tan importants com la revolució de la IA o també amb amenaces com la ciberseguretat, o la mateixa tensió geopolítica que abans mencionàvem amb impacte també en el mercat i en l'estratègia tecnològica i en les polítiques d'innovació i recerca. Encara que Catalunya figura en diferents informes com una economia altament digitalitzada, encara ens queden molts deures per fer, i el nostre teixit empresarial ha de fer un veritable salt endavant, amb una adopció massiva i radical, que implicarà importants guanys en competitivitat i en productivitat. O, com ja hem comentat en altres articles, ens queden també molts deures en polítiques d'innovació i transferència tecnològica, o en l'escalabilitat del nostre ecosistema.

Igualment, el canvi climàtic, les polítiques de sostenibilitat i la transició energètica són avui elements fonamentals en les estratègies nacionals, però també, en un marc com l'europeu amb clara aposta per la transició verda, importants factors de gestió i competitivitat empresarial. Val a dir que la nostra economia i les nostres empreses estan encara realment lluny d'aquest objectiu.

Per a mi, hi ha un altre factor rellevant que és el talent en aquest context. També n'hem parlat sobradament en altres articles. Generalment, hi ha dues tendències importants: l'envelliment de la nostra població i la fractura digital, i els canvis en els mercats de treball provocats per la disrupció tecnològica en què vivim. D'altra banda, tenim manca de talent en molts sectors, amb considerables disfuncions entre oferta i demanda, amb problemes de retenció, i encara que a priori sembla que som un mercat d'atracció, moltes vegades no som capaços d'atreure'l, connectar-lo i, per tant, és molt volàtil. Ens calen tant a escala general com empresarial fixar polítiques i estratègies clares per actuar sobre aquests aspectes i poder impactar positivament en la nostra empresa.
 

En un entorn complex com el que estem descrivint, ple de reptes, oportunitats i incerteses, moltes vegades a escala global, ens caldria avançar en estratègies de col·laboració, crear xarxes i aliances, i construir ecosistemes competitius que permetin a les empreses afrontar amb millors condicions els mercats i els canvis i escenaris que hem vist. Aquí també crec que ens manquen molts deures per fer.

I finalment, segurament també, des d'una perspectiva més interna, les nostres empreses, davant de tot l'anterior, cal que avancin amb estructures organitzatives més flexibles i adaptables, amb estructures menys jeràrquiques i més en xarxa, amb valors renovats i focalitzats en les persones, amb nous lideratges conscients.

Encara que de manera molt general i ràpida tenim una agenda i alguns elements importants de cara a l'inici del nou curs i de cara a la planificació del 2025: internacionalització amb l'ombra de la tensió geopolítica, transformació digital, disrupció tecnològica, innovació, transició verda, talent amb diferents perspectives (des de l'envelliment, la fractura digital i els canvis de mercat laboral, la manca de talent, els desequilibris entre oferta i demanda, i capacitat d'atracció i retenció), estratègies de col·laboració, aliances, gestió de xarxes i ecosistemes com un bon coixí davant la globalitat i la incertesa. I finalment, començar a repensar les nostres estructures organitzatives i els seus valors.

Podem tenir la temptació de buscar referents i models a trasplantar, tant empresarials com nacionals, i en tenim, però crec que sabem les tendències, els factors clau, els elements determinants en els nostres mercats, les incerteses generals i les que ens afecten de ple en el nostre sector i a les nostres empreses. Coneixem molt bé la nostra empresa perquè som competitius, per tant, i també hi he insistit en altres articles, hem de trobar la nostra pròpia fórmula, que respongui al nostre entorn i a les nostres realitats, capacitats i valors per fer front als reptes que hem descrit.