Entre les crítiques recurrents dels treballadors del sector cultural hi ha el rol del “fals autònom” i la temporalitat
WindowSight, la finestra d’art i fotografia digital que ha captivat els televisors LG
La plataforma vallesana d’en Pol Rosset i la seva família uneix artistes de 60 països diferents i aspira a fer de la televisió un “Spotify de l’art”
Era l’any 1989 quan Bill Gates, el magnat empresarial nord-americà i cofundador de Microsoft, va decidir invertir recursos i capital en un projecte avançat al seu temps: Corbis, una agència audiovisual destinada a crear un ...
Alstom i la “joia de la corona” catalana que aporta 400 milions al PIB estatal
La multinacional compta amb un centre industrial a Santa Perpètua de Mogoda de 360.000 metres quadrats que dona feina a 1.200 professionals
170 són els anys que celebra Alstom a Catalunya. Amb la fundació l’any 1855 de la metal·lúrgica La Maquinista Terrestre i Maritima S.A., i el 1857 de Macosa, Alstom va accedir al territori mitjançant l’a...
Liquats Vegetals, de projecte pioner al Montseny a líder de les begudes vegetals
L’empresa familiar és la principal companyia productora de begudes vegetals a l’Estat i exporta els seus productes a més de 40 països
D’introduir al mercat una nova beguda proteica que substituïa la llet de vaca a crear una planta de producció de gairebé 300 treballadors i 25.000 metres quadrats a Viladrau. Aquest és el recorregut de Liquats Vegetals...

 


 

El clam del sector cultural: "Necessitem un Pacte Nacional de la Cultura"
Més 180.000 catalans es dediquen a l'àmbit cultural, en un sector masculinitzat, temporal, autònom i sensible al cicle econòmic

Com es pot enfortir el sector cultural d'un país? El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) té clar que és important presentar una radiografia del sector per poder millorar dos aspectes clau: les condicions de treball dels professionals de la cultura i el reforç de les empreses i entitats que conformen el teixit cultural. Unes recomanacions que no ho tenen fàcil en un context d'austeritat que no s'ha recuperat des del 2008, marcat per les posteriors restriccions de la covid-19 i que desitja immediatament un Pacte Nacional de la Cultura i la futura llei de mecenatge catalana.

En la presentació de l'informe El sector cultural a Catalunya promogut per CTESC es detalla que la cultura genera el 2,2% de valor econòmic i en termes d'ocupació tot just ha recuperat els nivells previs a la crisi del 2008 i s’ha passat del 4,4% al 4,5% d’ocupació. Tanmateix, l’última dècada no ha sigut fàcil per l’adaptació a les millores tecnològiques i el consum de les llars, que és molt més individualitzat en detriment del consum col·lectiu d’espectacles i llibres.

El rol de la Generalitat i les crítiques del sector

La despesa pública en cultura ha tingut un canvi significatiu a partir de la crisi financera del 2008, que ha deixat el sector cultural molt malmès a Catalunya. Ricard Bellera, ponent de l'informe i conseller del CTESC en representació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO), detalla que “es va passar del 3% de la despesa pública a l'1,5% del 2019. I, la despesa de les entitats locals del 9,5% al 7,8% en tan sols deu anys”. Una característica, segons els ponents de l’informe, que comparteixen els països del sud d'Europa i que té a veure amb les polítiques d'austeritat aplicades el 2008.

Entre les crítiques recurrents dels treballadors hi ha el rol del “fals autònom”. També parlen de la temporalitat, dels obstacles amb la mobilitat transfronterera, la irregularitat ocupacional i la dificultat per exercir els drets de representació i negociació col·lectiva. Addicionalment demanen més formació per al sector, a part de la necessitat de reciclatge professional per a la digitalització i establir vies per a reconversions professionals.
 

La visió constructiva a partir de recomanacions

Finalment, a l’informe es presenta més de 50 recomanacions en l’àmbit cultural. La més important, per a ells, és la necessitat immediata d’un Pacte Nacional per a la Cultura i impulsar una visió estratègica a llarg termini que unifiqui l'acció pública, a part de més recursos econòmics i fer més tasques de sensibilització social. Un altre element interessant és protegir l'equilibri entre una cultura orientada al mercat i una cultura amb finalitats socials. I sobretot, el de garantir el dret a l'accés de la cultura i exercir suport a la cultura en català.

Tanmateix, recomanen potenciar l'accés a la formació cultural, impulsar un pla nacional del llibre i la lectura, a part d'adoptar mesures per evitar l'economia informal i frau laboral. I, com acostuma a ser habitual, la mirada a Europa: caldria equiparar la despesa per càpita en cultura a la mitjana dels països de la Unió Europea. A part de dotar de més recursos a la lluita contra la pirateria.

Com a últim apunt, preservar la iniciativa publicoprivada com un dels motors culturals i disposar de la tan anhelada llei catalana de mecenatge. I la picada d'ull a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per una programació estable de caràcter cultural amb horaris rellevants i amb diversitat culturals.

 Gemma Fontseca - Periodista

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71