Passejo per Barcelona i només veig bars i fleques d'unes cadenes i franquícies en concret. Baguets congelades, cafès molt i molt dolents. També supermercats, que ja ens entenem, venen productes el doble de car i sovint, si no t'hi fixes, caducats. Aquest és el país que volem? A la nostra ciutat de referència? I el que em sap més greu és que ens hem quedat sense indústria.

Ho comentava fa uns dies el gran Xavier Roig a VIA Empresa i no hi puc estar més d'acord: "S’observa que tenim massa comerç i bars. És d’esperar que la pandèmia ho corregeixi, encara que la transició serà tràgica per als afectats. Tanmateix, les xifres mostren que l’ajust és inevitable si volem anar bé". Continua amb "la moda entre nosaltres ha consistit a assegurar que una societat és més avançada com més porció del seu PIB estigui orientada als serveis. Indirectament, s’ha vingut a dir que la indústria contamina, que és de països endarrerits i per això es traslladen les produccions a la Xina. Les successives crisis (la de la pandèmia, sense anar més lluny) han demostrat que no és així. Que els països més resistents tenen una indústria forta."

Necessitem una indústria forta, llocs de treball estables i preparats per tot el que vingui: crisi climàtica, noves pandèmies, crisi de matèries primeres, però sobretot necessitem un sector servei fort, de qualitat i una indústria puntera. Som-hi!

Mercè Romagosa