Com influeix l'ús de la mascareta en la propagació del coronavirus? Quan s'ha d'iniciar un confinament i en quin grau? Són preguntes cabdals en un context de pandèmia com el que viu tot el món des de principis d'any i que el primer observatori d'epidemiologia de Catalunya vol ajudar a respondre a través de big data i intel·ligència artificial (IA). És un projecte que compta amb un pressupost de 600.000 euros i que impulsen la Generalitat, el Mobile World Capital Barcelona, el recentment creat CIDAI (Center for Innovation in Data tech and Artificial Intelligence) i diversos centres de recerca.

Les cares mèdiques visibles de la iniciativa són el doctor Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol  i president de la Fundació Lluita contra la Sida; el doctor Oriol Mitjà, metge investigador de la FLS; i el doctor Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. També formen part de l'aliança l'Eurecat, el Barcelona Supercomputing Center, i les universitats Rovira i Virgili i la de Girona.

L'objectiu és detectar i predir el comportament de la covid-19 i de possibles epidèmies futures. "Tots hauríem agraït tenir respostes amb base científica a les preguntes que ens plantegem", ha dit el doctor Oriol Mitjà durant la presentació de l'observatori. És la primera iniciativa que promou el CIDAI, creat al febrer. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha destacat que es tracta d'un projecte que combina tecnologia i salut i ha explicat que la Generalitat aporta la meitat del finançament, 300.000 euros, mentre que de la resta se'n fan càrrec els altres partners.

El CIO del Mobile World Capital de Barcelona, Eduard Martín, ha puntualitzat que es tracta d'un projecte de recerca. Com a tal, els resultats no seran immediats, ha explicat el doctor Bonaventura Clotet durant la seva intervenció en la presentació. En aquest sentit, no es dirigeix únicament a monitoritzar i avançar-se a la covid-19, sinó que també té per objectiu servir en futures epidèmies. 

Una eina oberta

Com es concreta el projecte? El primer pas per posar-lo en marxa són les dades. Tal com ha explicat Marc Torrent, director del CIDAI, se n'utilitzaran de les institucions de salut, de les xarxes de tecnologia mòbils, meteorològiques i del cens. La idea és que en un futur se n'incloguin més, com mostres d'aigües residuals o de xarxes socials, per analitzar l'estat d'ànim de la població. Això sí, totes les dades seran anònimes.

L'observatori epidemiològic analitzarà dades de les institucions de salut, de xarxes de tecnologia mòbil, del cens i meteorològiques

La primera fase del projecte acabarà a finals d'any i permetrà millorar els models predictius. La segona fase inclourà tecnologies com la intel·ligència artificial, a través del machine learning, i la supercomputació. El termini fixat per a aquest segon pas és d'un any: hauria de finalitzar a finals del 2021. En aquest punt, les dades s'integraran i s'oferiran indicadors a partir de la informació en brut. Tot això estarà disponible a través d'una eina de lliure accés -en forma de pàgina web-, és a dir, que el ciutadà també podrà consultar-la, en lloc d'estar restringida a la comunitat científica.

"Aquesta eina ha d'ajudar a comprendre millor la propagació de les epidèmies i l'impacte de les decisions que es prenen per contenir-les", ha explicat Torrent. La finalitat és que els governs puguin millorar la presa de decisions i, com a conseqüència, fer més eficient la despesa pública. Tindrà dues parts: el primer bloc oferirà les dades en brut i el segon les agruparà i interpretarà amb indicadors.

Les fortaleses de Barcelona

Segons ha ressaltat Puigneró, la iniciativa ha nascut d'una col·laboració publicoprivada. En la mateixa línia, Oriol Mitjà ha assegurat que aquesta aliança ha estat complexa: "No és fàcil haver-nos sincronitzat; és un desafiament que ja hem superat". Però la principal fortalesa del projecte és que es fa a Barcelona. El metge investigador de la Fundació Lluita contra la Sida considera que la ciutat té dos elements favorables per a l'èxit d'aquest observatori: "El primer és que és un centre neuràlgic d'innovació i el segon, que tenim capacitat d'establir connexions internacionals".

El doctor Clotet ha volgut remarcar que aquest observatori només representa una part de la feina en recerca que s'ha de fer per frenar el coronavirus i epidèmies futures. L'altra part és la troballa de tractaments i vacunes per frenar-les. "Això ho aconseguirem d'aquí mig any o nou mesos; les vacunes trigaran més". 

Margalida Vidal Barceló