Amb Revolut ja no calen presentacions. Només a Barcelona hi ha més d'un milió de clients del neobanc, segons xifres de l'entitat. La ciutat comtal s'ha convertit en una de les tres potes sobre les quals es vertebra a Europa aquest gegant digital, la valoració del qual ja supera els 75.000 milions. Aquest ritme de creixement facilita la feina d'Ignacio Zunzunegui (Madrid, 1989). Tanmateix, com li correspon al director de creixement de la companyia al sud d'Europa i Amèrica Llatina, Zunzunegui encara en vol més.

Dèiem que Revolut ja és un gegant digital, però ara també vol ser-ho fora de la pantalla. I el lloc que ha triat per fer-ho és la capital de Catalunya, on ha previst obrir la seva primera botiga física del món, a més d'instal·lar les seves oficines a l'avinguda Diagonal, 444 —en el mític edifici de Cuatrecasas, el cartell del qual ja ha estat substituït per un del neobanc—. Malgrat que l'edifici sigui menor en dimensions a les enormes torres de CaixaBank i Banc Sabadell del mateix carrer, tots tres ja conviuen junts. És una veritable declaració d'intencions.

Què busca Revolut amb l'obertura del seu primer espai físic del món a Barcelona?

El nostre ecosistema és molt complet, i érem conscients que tenir aquesta presència física jugava un doble rol. D'una banda, ens permetia tenir una relació amb el client d'una forma més tangible, literalment, ja que li podíem aportar presència de marca i una experiència en persona. I, en segon lloc, busquem generar la confiança de veure'l físicament, tal com hem fet amb els caixers, perquè això és important per al nostre client final.

La Revolut Store no serà un pop-up temporal, ni volem que sigui una jugada de màrqueting, sinó un pilot d'un projecte estratègic perquè el dia de demà puguem créixer. Barcelona és una de les ciutats més emblemàtiques i més innovadores d'Europa, i sol ser una de les nostres puntes de llança a l'hora de testar pilots, per la bona acollida que solen tenir els nostres productes. Així que tenia tot el sentit començar aquí.

L'he vist assenyalar repetidament que no es tractarà d'una sucursal bancària a l'ús.

Exactament. Quan hem d'anar a una sucursal, no sol ser una cosa que ens vingui de gust. Aquest no és el nostre objectiu, perquè creiem que aquest format es queda antiquat amb com interactua la marca. Volem que sigui una experiència una mica a l'estil Apple Store. És a dir, que es pugui viure i veure en persona tot el que oferim, i que hi hagi gent que ho expliqui. Els serveis encara s'estan treballant, però ja puc avançar que hi haurà moltes coses totalment fora de l'habitual en una filial.

"La Revolut Store buscarà una experiència a l'estil Apple, hi haurà coses totalment fora de l'habitual en una filial"

Aquesta idea d'obrir oficines i espais experiencials també l'ha desenvolupada la banca tradicional. L'aposta de Revolut serà molt diferent d'aquests conceptes?

La banca tradicional també s'està adonant que el concepte de filial de banca queda una mica allunyat i antiquat respecte de com el seu client interactua amb ells. Antigament, era un pilar estratègic per a la venda de productes i l'atenció al client, i s'han adonat que la gran majoria de problemes es poden resoldre a través de l'app, del xat o d'una trucada. Efectivament, ells estan innovant, però jo crec que nosaltres innovarem molt: hi haurà un altre tipus de serveis, coses que no s'esperen d'un banc en aquesta experiència de botiga, diríem que una mica trencadores amb el que un esperaria trobar en una part de la banca.

En qualsevol cas, resulta curiós que mentre la banca tradicional s'ha obsessionat amb la digitalització, vostès aposten ara per l'espai físic. Són transgressors, en aquest sentit.

Sí, perquè volem crear el banc global més important del món. Per tant, volem ser on són els nostres clients. Si veiem que el fet de tenir presència física afegeix valor, volem captar-lo i ser-hi. D'aquí neixen projectes com les nostres màquines venedores de targetes als aeroports. Això era impensable fins que ho vam llançar a Revolut, i ho vam fer perquè vam veure que afegia valor.

Un altre exemple són els caixers. El fet que la banca estigui eliminant caixers no vol dir que nosaltres no vegem oportunitat; els nostres clients encara tenen una claríssima necessitat d'utilitzar cash per a molts pagaments, especialment en mercats com Alemanya, Espanya, Grècia. I és per això que es decideix fer el pilot aquí. Doncs amb la Revolut Store és el mateix, es tracta d'omplir una necessitat de tenir un punt físic per entendre i conèixer millor la marca, i creiem que podem sorprendre positivament. Jo ho veig com una flagship store (botiga insígnia).

Parla molt del client final, però el talent tecnològic que acumula Barcelona no ha influït en l'elecció de la ciutat?

És que Barcelona és la tercera ciutat amb més volum de clients de Revolut a Europa. Hi ha més d'un milió de clients només a la ciutat, sense comptar la resta de Catalunya. Clarament, quan hi ha tants clients en una ciutat vol dir que hi ha un product market fit fort, és a dir, un encaix molt bo de producte amb el client final.

Però més enllà dels nostres caixers, volem que Barcelona sigui també una oportunitat per captar talent. Obrirem les nostres oficines a Barcelona a Diagonal 444, lloc emblemàtic de la ciutat, amb més de 2.600 metres quadrats, 215 llocs de treball i molts serveis addicionals. Tot això reforça l'objectiu de convertir Barcelona en el nostre hub tecnològic a escala europea, perquè, com deia vostè, hi ha una quantitat de talent impressionant en aquest mercat. La gent veu amb bons ulls viure aquí, de manera que té sentit que una de les oficines més importants de Revolut estigui en una de les nostres ciutats més rellevants.

Han començat ja amb les contractacions?

Sí, hem incorporat ja 100 perfils i la nostra idea és continuar ampliant fins a uns 300 empleats el 2028. Tot té un sentit estratègic, i en aquesta estratègia encaixa un lloc com Barcelona.

Tenint tan clara l'aposta per Barcelona, no sé si el seu últim anunci amb Figo haurà estat ben rebut.

(Riu) Bé, aquí buscàvem la conversa. Volíem moure el sistema una mica i dir: "Escolta, et pots plantejar canviar de banc". L'altre dia em van explicar el concepte, i és que hi ha molts lazy loyalists (fidels mandrosos), és a dir, hi ha gent que neix amb un banc i s'hi està fins a la mort, no perquè no vulgui millorar, sinó perquè simplement prefereix no esforçar-se a canviar d'entitat, encara que l'estiguin cosint a comissions. Doncs utilitzant el símil del canvi que va fer Figo, que en l'anunci diu "fes-ho pels teus diners, vine a Revolut", buscàvem un missatge: que es canviïn de banc.

They say switching teams is for the brave. But when it comes to your finances, it’s for the wise.

Luis Figo has already made his decision.

What about you? Wouldn't you do it for your money? Join Revolut.

Disclaimer: Services provided by Revolut Bank UAB, Spain Branch (Bank of… pic.twitter.com/YA4hKVYgvn

— Fabrizio Romano (@FabrizioRomano) May 19, 2026

A Madrid hauran captat molt client.

(Riu més) A veure, tenint tants empleats, també a Barcelona molts aficionats del Barça ens van reconèixer que picava molt, però era molt bona. I això és el que volíem comunicar, picar però d'una manera ben jugada. A més, funciona amb qualsevol narrativa; els de Barcelona creuen que [Figo] és un pesseter que se'n va anar per diners, i nosaltres no diem el contrari (riu novament).

El nom de Revolut és un dels fixos en les rodes de premsa de presentació de resultats de les entitats financeres. No obstant això, la banca tradicional sembla no estar preocupada amb el seu creixement. A vostès els sorprèn aquesta actitud?

Penso que davant dels teus accionistes no pots demostrar pànic, perquè si no tindria un impacte molt negatiu en el valor de l'acció i la percepció del producte. És normal que enviïn un missatge positiu i de força, però, pel que veig al mercat, sí que hi ha un cert seguiment del que fem. Ho veiem reflectit en els productes que surten. Per exemple, la banca de subscripció es comença a adoptar cada vegada més, ja hi ha més productes enfocats als viatges, o s'han eliminat certes comissions a determinats pagaments i transferències.

Vostè sempre ha defensat que això es tracta d'una cursa de fons.

Sí, i ells ens porten 100 anys d'avantatge. Però pensi que al final qui venç no és qui té l'avantatge, sinó qui va més de pressa. I en això ningú no ens guanya. Som l'app financera més descarregada d'Espanya en els últims dos anys. I avui dia les descàrregues són sinònim de clients, perquè ja hi ha molt poca gent que obri comptes físicament. De fet, ja es veu any a any en els resultats dels nostres competidors.

D'altra banda, si mirem també els dipòsits, hem acumulat més de 3.000 milions en els nostres productes de remuneració. En això ja comencem a competir de forma directa, encara que és cert que el nostre model de negoci continua sent molt diferent. Més del 70%-80% dels ingressos d'un banc tradicional prové dels interessos. Per a nosaltres, no suposa més d'un 25% de la nostra facturació. Després, la resta és molt més escalable a través de les nostres subscripcions, de l'spread en els canvis de moneda, etcètera. És a dir, és més lleuger. Normalment, el crèdit requereix molt més capital, més inversió, i això ens permet créixer més ràpidament i de forma més rendible. Són models molt diferents, i difícils de copiar entre l'un i l'altre.

"La banca tradicional ens porta 100 anys d'avantatge, però en la cursa de fons venç qui va més de pressa, i en això no ens guanya ningú"

Qui vol assemblar-se més a l'altre? La banca tradicional a Revolut o Revolut a la banca tradicional?

A veure, hi ha coses que jo admiro de la banca tradicional. Per exemple, que és una marca consolidada que genera molta confiança al client final, sigui pitjor o millor, o que disposa d'uns ingressos molt potents al voltant d'hipoteques, préstecs i en la vertical de crèdit en general. També admiro la gran quantitat de clients d'altíssim valor que tenen. Però això són coses que es poden resoldre en el mitjà-llarg termini, o fins i tot en el curt. Nosaltres estem apostant molt per atraure clients de gran poder adquisitiu amb la nostra targeta Ultra, i això té un èxit brutal, especialment en mercats com Espanya.

Pel que fa a la vertical de crèdit, anem amb peus de plom perquè volem fer-ho molt bé. Aquí, si t'equivoques et pot anar molt malament, i com que gràcies a Déu el negoci és molt diversificat i resilient per altres verticals, no necessitem donar-li tanta canya. Serà una cosa que anirem augmentant a poc a poc.

Llavors...?

Si hagués de respondre-li, crec que Revolut està molt més a prop del que serà la banca d'aquí a cinc, deu o vint anys. Volem ser pioners, ser l'Apple de la banca i canviar com ha de fer-se la banca d'aquí en endavant. No conec els plans dels altres, però sí que li dic que seria interessant seguir de prop el model de negoci que estem muntant.

"Volem ser pioners, ser l'Apple de la banca i canviar com ha de fer-se la banca d'aquí en endavant"

Quan hem preguntat a alguns executius sobre els neobancs, responen que avui dia és habitual que els clients tinguin diverses entitats. Això és cert o el seu perfil de client és diferent del que té un banc tradicional?

No, no és diferent. A mesura que anem augmentant la penetració del mercat, i ja tenim un 13% a Espanya, cada vegada s'assembla més. Esperem arribar als 10.000 milions de clients al voltant d'inicis de 2028, i a aquest ritme ens acabarem assemblant molt.

És veritat que avui dia la gent és client de dues o tres entitats, però quin és el seu veritable banc per al dia a dia? El que jo miraria és la quota de butxaca que té cadascú, i nosaltres veiem que mes a mes els nostres clients dipositen més diners i transaccionen més amb Revolut. Moltes vegades la gent ingressa la nòmina en un banc perquè tenen la hipoteca amb ells, però el 80% dels diners els envia a Revolut perquè la gestió del dia a dia li sembla molt més fàcil.

 Carlos Rojas. Director