En una setmana marcada per una nova edició d'Alimentaria & Hostelco 2024, la protesta dels agricultors des de fa un mes, la greu sequera que viu el país i l'escalada de preus dels aliments, el sector agroalimentari català vol reivindicar la seva força. I no és per menys, ja que les xifres ho avalen: és el primer sector de la indústria catalana amb una facturació global de 48.231 milions d'euros, el 19,7% del PIB català i amb més de 175.000 empleats. Liderat per les indústries càrnies, gaudeix d'un potent ecosistema gràcies a la riquesa de la cadena de valor. I amb ell, empreses que facturen milions d'euros amb seu a Osona, la Garrotxa i la província de Lleida, entre d'altres.

Qui ha analitzat en profunditat el sector en una setmana clau ha estat Acció i Prodeca, que han presentat l'estudi El sector agroalimentari a Catalunya. Per a molts, la gran pregunta és la següent: què entenem per sector agroalimentari? La resposta és representativa: tot el conjunt d'empreses que s'encarreguen de l'agricultura, la fabricació, la distribució i la venda d'aliments i begudes per al seu consum dins o fora de la llar. I d'aquí tota la cadena de valor implicada que gira al voltant de la producció agrícola, el processament d'aliments, la indústria auxiliar, la distribució i el canal final.
 

Si donem un cop d'ull als tres grans àmbits del sector, la indústria de l'alimentació i begudes ocupa a 92.888 persones en 5.017 empreses i genera un volum de negoci de 31.729 milions d'euros; el sector primari el formen 54.972 explotacions agrícoles i de pesca amb 55.022 treballadors; mentre que la indústria auxiliar està representada per 872 empreses amb 27.690 empleats.

De Catalunya al món: el pes de la indústria agroalimentària

La producció global agroalimentària a escala internacional està valorada en 7,5 bilions d'euros el 2022, unes xifres del tot influenciades per la Xina, el principal productor mundial, amb un 26,7% de la producció al món. De fet, el volum de producció xinès és superior al valor de producció dels cinc països següents combinats. Els Estats Units, el Japó, Alemanya i Indonèsia segueixen al gegant asiàtic en termes de producció.

A Catalunya, el bon moment del sector també ha estat objecte d'interès per a la inversió estrangera, amb 41 projectes d'inversió directa entre el 2019 i el 2023, una xifra que suposa un increment del 58% respecte al quinquenni anterior. Tots plegats han sumat 698 milions d'euros i han generat 2.234 llocs de treball. Lidl, Aldi, Bimbo, Nestlé o Haribo són algunes de les empreses que han invertit a Catalunya durant aquest període.
 

Pel que fa a les exportacions, les vendes agroalimentàries catalanes a l'exterior representen el 15% del total a Catalunya i han arribat als 15.327 milions d'euros l'any 2023, el 22% del total d'exportacions agroalimentàries de l'Estat. Els productes carnis, el multiproducte d'alimentació: fine food, fruita i horta, i els olis vegetals són els que tenen més èxit a l'exterior. A més, el Port de Barcelona i el Port de Tarragona mantenen un "lideratge indiscutible" en els moviments de productes agroalimentaris a Europa i al Mediterrani, segons Acció.

Els productes estrella 'made in Catalonia'

Per ordre de facturació, els productes made in Catalonia que més triomfen al món tenen a veure amb la indústria càrnia (sobretot la porcina), els productes per a l'alimentació animal, sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria, a més dels de fleca. També destaca els olis i els vins. A més, alguns dels principals productors del sector a Catalunya han presentat noves línies que inclouen productes vegans, vegetals híbrids o d'altres amb combinacions d'aliments vegetals que imiten el gust de la carn. A més, estan fent una important aposta tecnològica per la carn de laboratori. Entre els principals productors de noves línies destaca Heura Foods, Zyrcular Foods, Nova Meat, Vegetalia, Uovo, Terra Nostra, Campofrio, Espuña, Noeli Alimentaria, Gallo, Argal o Grupo Carnisa. Atenció, també és notòria la indústria dels insectes amb Iberinsect, Insfeed i Brown Foods.
 

Si l'oli i el seu elevat preu han estat els protagonistes dels últims mesos, mentre alguns apostaven amb humor per la mantega per combatre l'alça del preu, cal destacar que els olis de Catalunya estan entre els més valorats al món. Destaquen companyies com Elipsa, Borges, Sldebre, Olis Bargalló o Forés entre d'altres. I també les denominacions d'Origen Protegides de l'Empordà, Siurana, Garrigues, Terra Alta o del Baix Ebre-Montsià.

Qui és qui entre els gegants agroalimentaris?

Entre els gegants del sector agroalimentari de Catalunya destaca en primera posició i, per ordre de facturació, BonÀrea, Nestlé Espanya, Damm, Lipsa, Casa Tarradellas, Europastry, Danone, Cobega, Costa Brava Mediterranean Foods i Vall Companys. Després del 'top 10' hi ha el cas d'Harinera Vilafranquina, Noel Alimentaria, Borges, Carniques de Juia, Friselva, Costa Food Meat, Patel, Carnes Celrà i Freixenet.
 

A la comarca de la Segarra i al municipi de Guissona hi ha la seu del gegant agroalimentari que més factura de tots: l'imperi BonÀrea, amb 2.822 milions d'euros i 69 milions en beneficis. El grup alimentari té 6.200 treballadors, presència a Catalunya, Espanya i Andorra, i compta amb un model d'integració únic al món. En el cas de Nestlé Espanya, les vendes totals de la multinacional a Espanya van pujar a 2.364 milions d'euros en termes comparables, un 9,4% més que el 2021. Recentment, ha guanyat tres premis Innoval a Alimentaria 2024 per la gamma de rajoles de xocolata de Nestlé Extrafino.

Pel que fa a Damm, va facturar un 26% més el 2022, fins a 1.876 milions d'euros. La companyia, amb presència a més de 130 països i una plantilla de 5.577 persones, va assolir el passat exercici un volum total de vendes de 21,6 milions d'hectolitres, un 12% més que el 2021.

Altres companyies del llistat com Noel Alimentaria s'han abordat en profunditat a VIA Empresa amb del bon menjar a les empreses històriques: un mirall dels negocis de la Garrotxa o el cas de Casa Tarradellas, com a locomotora econòmica d'Osona.

Cap on anem? Innovació de km 0

Un dels puntals del sector de l'alimentació i les begudes a Catalunya és la seva capacitat innovadora. Amb centres tecnològics capdavanters com Eurecat o Leitat (que recentment ha presentat un ERO) i la presència de diversos clústers, associacions i empreses internacionals, aquest sector és un dels grans tractors de la innovació catalana. A més, en aquests moments més de 2.100 empreses emergents es troben a Catalunya i 143 d'elles formen part del sector de l'agroalimentació (agritech i foodtech), un 19% més que el 2021. Entre les més conegudes destaca Delectatech, Sorbos, Nora, ReFood, Consentio Connect, Xocolating, Zyrcular Foods o Flax & Kale.

Les grans tendències de la indústria

L'estudi també destaca les tendències i els grans reptes de futur de la indústria agroalimentària en tres grans àmbits. En primer lloc, i, en termes de sostenibilitat, cal tenir en compte els aliments de producció sostenible o la proteïna alternativa; en segon lloc, l'alimentació saludable amb nous productes; i, per acabar, l'estudi destaca l'aplicació de tecnologies de la Indústria 4.0 en la restauració.

I, com a grans innovacions, un xai vegà, costelles enriquides amb Omega 3 i vitamines gràcies a la tecnologia 3D, i una cervesa sense alcohol i amb proteïnes concebuda per a la recuperació muscular són algunes de les protagonistes d'Alimentaria 2024.