Imatge d'una zona de panells solars | Generalitat
Pel 2023, L'Energètica tindrà un pressupost de 25 MEUR
D’unicorns a gaseles: com se situa Catalunya entre les empreses que més creixen de l’Estat?
El Principat concentra prop de 4.000 companyies de gran creixement, una categoria on destaquen hostaleria, construcció i indústria
Apuntin aquests dos noms: Factorial i Amphora Logistics. La primera acaba de tancar una sèrie D de 150 milions de dòlars que la consolida com una de les vint empreses més ben valorades a la Unió Europea, amb una estimaci&o...
El llegat infinit d’Antoni Gaudí: un fervor universal de 134 milions
Els 100 anys de la mort de l’artífex de la Sagrada Família aterren amb col·laboracions empresarials, una visita papal i una “nul·la” activitat comercial
Geni, boig i somiador són els tres adjectius més repetits quan es parla d’Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852). L’arquitecte avançat al seu temps que va imaginar la monumentalitat de la Sagrada Família, e...
Lluís Torrent (Panini): "Si els cromos valguessin milions, vindríem a treballar amb metralladores"
El director general de Panini Espanya encara el seu dotzè Mundial al capdavant de la companyia i assegura que "la vida del cromo continua totalment viva"
Des de la Costa Brava, Lluís Torrent i Suñé (Torroella de Montgrí, 1949) es dedica a predir el futur. Ho fa amb l'equip de Panini, segons ell, "el millor equip de futbol que juga sense pilota", capa&cced...

 


 

L'Energètica comença a gatejar
La nova firma de la Generalitat compta amb un pressupost de 25 milions d'euros per crear estructura i adquirir la condició d'agent del sector

A principis del passat mes d’octubre, la Generalitat va comunicar la creació de L’Energètica. Una firma pública que, segons l’executiu de Pere Aragonès, naixia per incidir en el model energètic i, a la vegada, accelerar la transició energètica a Catalunya. Pocs dies després de l’anunci, l’administració catalana donava a conèixer els noms del consell d’administració i l’àrea directiva. Un àmbit liderat per Ferran Civit (President) i Daniel Pérez (Direcció general).

Per aquest any 2023, encara dins de la fase embrionària del projecte, L’Energètica tindrà un pressupost de 25 milions d’euros. Una xifra repartida en 15-20 milions pel negoci de consum, 2 milions de despesa corrent i una forquilla de 3-5 milions per inversions en parcs energètics.

“Com a tota empresa buscarem la rendibilitat, però està clar que a l’hora de fixar els nivells de rendibilitat tindrem en compte aspectes com l’impacte social o l’equilibri territorial del projecte”, afirma Daniel Pérez. Abans de plantejar inversions concretes, l’alt directiu veu necessari guanyar múscul administratiu.

Per aquesta raó, la Generalitat ha autoritzat la contractació de 30 persones que formaran part de la plantilla de L’Energètica. En aquest sentit, la firma vol prioritzar les incorporacions de les direccions tècniques, dos tècnics de renovables, responsable de comunicació i cap de recursos humans.
 

Col·laboració amb organismes i projectes ja existents

A causa de les complexitats com el temps o la manca d’una estructura consolidada, L’Energètica té la intenció de sumar-se a projectes renovables en tramitació avançada per accelerar el seu desplegament. “Per construir l’empresa també aprofitarem la capacitat licitadora d’altres administracions com és el cas d’Infraestructures.cat”.

A partir del 2024, els responsables de l’empresa pública esperen assolir un pressupost d’entre 50 i 100 milions d’euros, “això vol dir que tindrem major capacitat d’execució”, apunta Pérez. Actualment, a Catalunya hi ha 150 projectes energètics que ja han iniciat la tramitació administrativa, dels quals 44 han rebut la validació per part de les autoritats competents.

La firma pública té la intenció de sumar-se a projectes renovables en tramitació avançada per accelerar el seu desplegament

La generació de teulada i sobre terreny seran dos dels principals àmbits d’actuació. En el primer segment, l’actuació es realitzarà a partir de l’aparició de nous edificis o espais públics i “la vigència dels contractes existents amb altres empreses”.

En el camp del terreny, L’Energètica ja ha accedit a l’accionariat dos parcs eòlics: Parc Eòlic del Baix Ebre (25%) i Trucafort (Baix Camp i Priorat, 9,65%). Fins ara, les participacions d’aquestes instal·lacions formaven part de la xarxa d’Avançsa i la cessió s’ha dut a terme de forma gratuïta.

Creació d’un consell assessor

La tasca de L’Energètica serà supervisada per un consell assessor que presidirà Mar Reguant. La resta de l’organisme, de caràcter consultiu i sense retribució, estarà format pels següents noms: Albert Banal, Enric R. Bartlett, Isabel Bassas, Cristina Corchero, Maria Crehuet, Marga Estorach, Pedro Fresco, Eduard Furró, Ana Garcia, Carme García, Joan Herrera, Pau Juvillà, Joana Mundó, Francesc Mauri, Sara Gutiérrez, Elena Parpal, Albert Puigvert, Xavier Sabaté i Josep Carles Vicente.

Perfils procedents del món acadèmic, professional i amb passat polític. “Ens interessa la seva fiscalització i que ens puguin dir el que fem malament”, exposa Daniel Pérez. A llarg termini, entre 3 i 5 anys, l’empresa pública no descarta anar més enllà de la Generalitat i captar clientela en ajuntaments o altres entitats públiques.

L’executiu no renuncia al pastís del client privat, però amb “els dubtes” que per àmbits com les persones vulnerables “ja hi ha el bo social i no es pot competir”. A més, per normativa, L’Energètica té la limitació que més del 20% dels seus ingressos no poden venir de privats.
 

La referència del Quebec i Noruega

Tot i estar en els primers mesos de vida, l’empresa energètica de la Generalitat treballa amb l’objectiu d’imitar la tasca del Quebec i Noruega. “Estem parlant de realitats diferents, però el model de governança de les firmes energètiques són bons exemples”, assegura el directiu.

Amb el mercat de Barcelona i la seva àrea metropolitana ocupat per Barcelona Energia, la Generalitat té en el seu punt de mira terrenys de la Catalunya Central, Lleida, Tarragona i l’Empordà. “Si mirem el mapa, no hem d’oblidar que gran part del territori està afectat per limitacions com els usos agrícoles o la xarxa natura”, adverteix Pérez.

Els responsables de L’Energètica creuen que la seva iniciativa serà “una beneicció” pels petits promotors, “perquè els grans inversors no els interessa actuacions en zones de menys de 5 MWH i la nostra participació els permet destinar recursos a renovar la seva activitat”.

 Aleix Ramirez

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71