Necessitarem legislacions immediates per aconseguir en vuit anys el que no s'ha pogut obtenir en 40
Els perfums àrabs que sedueixen Catalunya: 'packaging' de luxe a preus populars
El segment de les fragàncies concentra el 44% de la facturació del sector 'beauty' a Catalunya
Passejar pels carrers de Barcelona i trobar-hi diverses botigues de perfums àrabs en un mateix carrer ja forma part del paisatge urbà. Cada vegada més persones s’inclinen per aquestes fragàncies, elaborades amb ingre...
Patates fregides catalanes, un univers familiar
Una de les firmes catalanes estrella de l’ecosistema de l’empresa familiar és el fabricant de 'snacks' Frit Ravich, de bracet de Judith Viader Codina
En els darrers anys, una de les firmes catalanes estrella de l’ecosistema de l’empresa familiar és el fabricant de snacks Frit Ravich, que de bracet de Judith Viader Codina (1968, segona generació) ha experimentat un cr...
Quan es morin els ‘baby-boomers’
El mercat laboral s’està rejovenint ràpidament, però fins a 2030 es jubilaran més del 50% dels funcionaris, unes 900.000 persones, inclosos professors i personal docent
Comença el ball. D’aquí a 2030 es produirà una allau de jubilacions corresponents a la generació dels baby-boomers (els nascuts entre 1957 i 1977); més encara a 2040. Aquest fet demogràfic pressionar&ag...

 


 

Tot al 2030... Amb el risc que això comporta
El 2022 es compleixen 40 anys de l'entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia

Sempre hi ha hagut dates clau a Espanya (i, per tant, a la Comunitat Valenciana) que han projectat esforços que d'una altra manera s'haguessin quedat en un calaix. Perquè, com han demostrat el teletreball i la digitalització, els sectors públic i privat fa la sensació de saber què cal fer, però són incapaços de treballar en l'àmbit estratègic menjat pel dia a dia.

Mai es va plantejar l'automoció com a sector clau a la regió. I, no obstant això, l'arribada de Ford a Almussafes ha suposat un 11% del PIB, que es veurà augmentat quan s'inauguri la planta de motors de Volkswagen a Sagunt.

Referent a això, la inauguració del V Congrés d'Economia Valenciana va tenir lloc la setmana passada a Alacant amb la presència del President de la Generalitat Valenciana i els agents socials, en una sèrie de trobades que es desenvoluparan fins a novembre amb l'objectiu de construir estratègies compartides per al futur.

El 2022 es compleixen 40 anys de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, cosa que confereix a aquest temps un estatus únic per mirar enrere i plantejar-se si el que s'entreveia el 1982 s'ha portat a terme. Podríem pensar, en xifres absolutes, que l'evolució en efecte ha estat positiva. Si atenem per exemple el fet que la renda per càpita dels valencians ha crescut un 60%. Però, com sempre, sota les estadístiques hi ha més matisos dels que ofereix un simple titular.

Per exemple, les millores de productivitat i salaris han estat inferiors a les d'altres territoris, situant a la Comunitat 12 punts per sota de la mitjana nacional al PIB per persona quan en aquells temps se situava a la mitjana.

La reducció del pes de l'agricultura i les manufactures (cap a les quals s'ha tornat a mirar després de la pandèmia), els alts i baixos de la construcció, l'augment dels serveis o el reforç de les activitats tecnològiques resumeixen les darreres quatre dècades. Tot i que el que de veritat salta a la vista el creixement exponencial del sector públic fins a gestionar un volum de despeses equivalent el 2022 al 50% del PIB.
 

La sostenibilitat, el gran repte

Tot això deriva en la conclusió que la competitivitat valenciana està encara lluny de ser excel·lent, per la qual cosa segons diversos experts afronta els reptes d'aconseguir un teixit productiu i un sector públic que es donin suport als actius que es basen en coneixement, generar sostenibilitat mediambiental en el seu desenvolupament i assolir un creixement econòmic inclusiu, amb ambicioses polítiques d'anivellament de les oportunitats i ingressos de les famílies.

Moltes d'aquestes premisses són presents en els objectius de descarbonització primer de la ciutat de València i més tard de tota la Comunitat, en la transició verda, la generació de nous llocs de treball de qualitat i la transformació en l'àmbit energètic de diversos sectors.

I, per sort per a la regió, no només els fons Next Generation ajudaran en aquest trànsit, sinó també l'aposta de la Unió Europea per les ciutats climàticament neutres i l'aparició de nous players privats en la lluita contra l'empremta de carboni com ara la startup Climate Trade.

Tanmateix, tornant a l'inici d'aquest article, tenir un propòsit clar no suposa que s'arribarà a passar el que passi. La capital del Túria, per exemple, no va ser capaç de mirar el mar fins que va arribar la Copa Amèrica. Castelló, en temps de guerra i crisi, ha de fer servir mètodes més contaminants per produir rajoles a conseqüència de la pujada dels preus de l'energia. I Alacant lluita per atraure nòmades digitals mentre la seva connexió amb la resta del país encara és massa precària.

Necessitarem legislacions immediates per aconseguir en vuit anys el que no s'ha pogut obtenir en 40. Però, sobretot, suport als sectors privats, on l'agilitat que l'Administració no tindrà mai serà clau per poder avançar. I és aquí, precisament, on apareix un cop més l'embut. I, per desgràcia, no sembla que s'hagi de desbloquejar a curt termini.

 David Blay Tapia

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71