El món serà millor, més just i perdurable, en la mesura que l’activitat econòmica esdevingui més social - i no un “social” epidèrmic, de joguina
La segona vida de la catalana Fina García: la transformació d’un negoci de 18,5 milions
Tres dècades després, l'empresa familiar s’ha consolidat com un referent del sector format per 22 joieries distribuïdes a Catalunya, Madrid, Saragossa i Marbella
L’any 1988, una família catalana va unir esforços per donar vida a una joieria al carrer Provença de Barcelona. Així va néixer la Joieria Fina García, un projecte familiar que, més de tres d...
Des de la Transfăgărășan: la carretera del conflicte entre humans, natura i fauna salvatge
La via mítica de Romania s'ha convertit en un "safari d’asfalt", on el turisme visual xoca amb la fauna i la seguretat
Compartint categoria de “carretera excepcional” amb el Paso do Stelvio (Itàlia), l’Atlantic Ocean Road (Noruega), la Grossglockner (Austria), la Ruta 40 (Argentina) o l'Overseas Highway (EUA), entre d’altres, l...
D’unicorns a gaseles: com se situa Catalunya entre les empreses que més creixen de l’Estat?
El Principat concentra prop de 4.000 companyies de gran creixement, una categoria on destaquen hostaleria, construcció i indústria
Apuntin aquests dos noms: Factorial i Amphora Logistics. La primera acaba de tancar una sèrie D de 150 milions de dòlars que la consolida com una de les vint empreses més ben valorades a la Unió Europea, amb una estimaci&o...

 


 

El contracte social
El món serà millor, més just i perdurable, en la mesura que l’activitat econòmica esdevingui més social

Una part significativa i creixent de la ciutadania se sent cada vegada més interpel·lada en qüestions fonamentals que afecten el nostre destí com a societat (models energètics, consum, habitatge, cures...). Ens ho recordava, en un recent debat sobre innovació social organitzat per l’OS21, la Laura Peracaula, codirectora general de Suara Cooperativa. Estan creixent també en nombre, diversitat i consistència les veus que reclamen la necessària reformulació dels mecanismes de confiança que han de sostenir la societat en el futur. En aquell mateix debat, en Genís Roca apuntava la necessitat d’un nou contracte social que incorpori, ara sí, aspectes mediambientals, de gènere i de transició al món digital.

El discurs d’aquestes veus no és feble ni efímer. Es construeix al voltant d’una idea cada vegada més estesa: El món serà millor, més just i perdurable, en la mesura que l’activitat econòmica esdevingui més social. I aquí és clau no enganyar-nos amb un “social” epidèrmic, de joguina.

La mateixa Unió Europea té clar que en el món postcovid hi ha coses que s’han de fer d’una altra manera. Per això està incloent l’economia social a l’agenda de la transformació. Aquests dies està impulsant el Social Economy Action Plan. Guanya terreny la convicció que si facilitem la competitivitat, el creixement i la millora constant de les empreses de l’economia social, aquestes podran acabar esdevenint actors que promoguin canvis socials radicals i a gran escala.

Sí, és més que qüestionable la capacitat de la Unió per liderar la transformació que no només Europa sinó el món sencer necessiten. Però planetàriament pinten bastos per al medi ambient i per a la justícia econòmica i social. Quan enfilem el camí cap a la utopia ho hauríem de tenir ben present. Fins que no siguem plenament conscients que hem de construir una robusta i alhora seductora alternativa a potents sistemes que no contemplen els drets humans més bàsics ni la sostenibilitat mediambiental, no podrem dimensionar adequadament l’espai necessari per a l’economia social.

Catalunya no viu d’esquenes a tota aquesta realitat. La nostra economia social, més enllà de la seva llarga tradició i d’una forta presència al territori, compta amb la complicitat i l’estima de la ciutadania. Ara, el mateix govern està preparant la nostra llei de l’economia  social. Quina oportunitat més maca de pensar en gran, en clau universal. El que diguem i fem a Catalunya és importantíssim. Si la nova llei esdevé facilitadora d’un posicionament realment competitiu i escalable de l’economia social, endegarem el bon camí. Però si mantinguéssim les empreses de l’economia social recloses en l’esfera d’una marginalitat amb aires d’alternativa utòpica, el món continuaria restant condemnat a la normalitat de les dobles morals.

Fa 17 anys vam fundar Grup Clade precisament amb la voluntat de contribuir, com a cooperatives, fundacions, mutualitats i societats anònimes laborals que som, a un posicionament gens marginal de l’economia social. Ens complau veure que no estem sols i que van creixent els col·lectius i institucions que volen empènyer en el mateix sentit. Convidem-nos els uns als altres a sumar plegats i de debò per a una transformació real. No ens reinventem el passat; aportem fórmules noves que aplanin el camí per a un temps que necessita anar més enllà i que demana un nou contracte social, un nou i consistent marc de confiança per a tots.

David Cos, president de Grup CLADE

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71