La rehabilitació és la millor manera d’allargar la vida dels edificis ja construïts, d’adaptar-los a les noves necessitats
Centres de dades, cables submarins i l'ombra aragonesa: Quo Vadis, Catalunya?
La infraestructura de connectivitat i l'ecosistema empresarial potencien un sector que topa amb els frenètics canvis tecnològics i les dificultats de finançament
En els darrers anys, l’Aragó s’ha posicionat amb força com a principal territori tractor de centres de processament de dades (CPD) de l’Estat. En un informe publicat aquest mateix dilluns, la banca d’inversi&oacu...
Gepork, la revolució que va portar la inseminació artificial a les granges catalanes
El Grup Gepork, que va introduir aquesta tècnica pionera el 1979, avui factura més de 100 milions d'euros i s'ha convertit en líder de la distribució veterinària
El 1979, Gepork va revolucionar la cria de porcs a les granges catalanes amb la introducció de la inseminació artificial porcina. Van ser els pioners d'aquesta tècnica a tot l'estat espanyol. Gairebé 50 anys d...
La segona vida de la catalana Fina García: la transformació d’un negoci de 18,5 milions
Tres dècades després, l'empresa familiar s’ha consolidat com un referent del sector format per 22 joieries distribuïdes a Catalunya, Madrid, Saragossa i Marbella
L’any 1988, una família catalana va unir esforços per donar vida a una joieria al carrer Provença de Barcelona. Així va néixer la Joieria Fina García, un projecte familiar que, més de tres d...

 


 

Per què cal aplicar l’economia circular a l’edificació?
Tots els edificis de l'Estat són els responsables del 40% de les emissions de CO2 i del 30% del consum energètic

Els recursos naturals no són infinits i s’han de prendre totes les mesures necessàries per a no malbaratar els existents i per regenerar —tant com sigui possible—, els que anem utilitzant. Aquesta és una de les premisses bàsiques de l’economia circular, un concepte que està avançant en els diferents sectors de l’economia, però que li espera encara un llarg recorregut en el món de l’edificació.

Segons el Green Building Council Espanya, a l’Estat espanyol hi ha 26 milions d’habitatges que representen uns 997 milions de metres quadrats construïts, als que hem d’afegir 679 milions de metres quadrats dedicats a immobles d’usos no residencials. Tots aquests edificis són els responsables del 40% de les emissions de CO2 i del 30% del consum energètic. D’aquí la necessitat d’incidir de forma decidida en aquest sector, si es vol assolir els compromisos adquirits per la Unió Europea de reduir les emissions en un 55% i el consum energètic en un 40% d’aquí al 2030.

El problema va molt més enllà dels ajuts que puguin arribar d’Europa a ciutadans i empreses per modernitzar i descarbonitzar les nostres ciutats. No tenim una altra solució a l’abast que fomentar la rehabilitació si volem fer més sostenible el parc edificat, i això vol dir millorar l’aïllament de les seves façanes i les seves cobertes, instal·lar climatitzacions més eficients per reduir els consums d’energia i orientar-se decididament a les energies renovables. No és necessari que hi donem més voltes, aquest és el gran repte del sector al que s’ha d’enfrontar.

La rehabilitació és l’inici i la forma més intel·ligent de l’economia circular ja que és la que esgota menys recursos. No es tracta d’enderrocar per reutilitzar els materials dels edificis de forma indefinida, això només ens portaria a un consum d’energia desmesurat, i l’energia és el primer bé que hem d’economitzar. La rehabilitació és la millor manera d’allargar la vida dels edificis ja construïts, d’adaptar-los a les noves necessitats, d’actualitzar les seves prestacions per fer-los més habitables i sostenibles. És donar una llarga vida —tant com ens sigui possible— a les coses que estimem, i de deixar de construir per construir, perquè aquesta és la millor manera de fomentar la sostenibilitat

Cal que ens ho prenguem de forma seriosa, i avancem cap a una nova cultura del manteniment dels edificis i de les noves tècniques de construcció, per aconseguir un parc d’habitatges més sostenible i descarbonitzant.

Cal reduir l’impacte de l’activitat constructora en el medi natural, minimitzar la generació de residus i allargar al màxim la vida útil de les edificacions. I això implica necessàriament incrementar l’esforç en investigació.

Cal fer recerca per conèixer millor el procés biològic dels materials regenerables, com és el cas de la fusta o les fibres d’origen vegetal, de forma que els recursos que es pugin obtenir respectin la capacitat del planeta; que es trobin formes d’optimitzar els processos i el rendiment dels recursos existents en el disseny d’un edifici i durant la seva vida útil, tant utilitzant sistemes industrialitzats que facilitin l’eficiència i l’estalvi de recursos com optimitzant la gestió, de forma que l’edificació consumeixi el mínim de materials i d’energia.

Cal canviar la mentalitat de les administracions, perquè siguin més àgils i eficients, i que s’adonin que aquest és el camí

Però cal també canviar la mentalitat de les administracions, perquè siguin més àgils i eficients, i que s’adonin que aquest és el camí. Necessitem un full de ruta que acabi amb l’actual dispersió d’objectius, que fixi prioritats i que impulsi una legislació flexible per eliminar les barreres que la dificulten, que fomenti la col·laboració entre els diferents agents del sector, el treball en equip i la seva digitalització.

S’ha d’entendre l’economia circular com una responsabilitat, no pas com un nou negoci. És un compromís que hem d’adoptar pensant en els nostres fills i que implica un canvi de criteri al sector de l’edificació, que passa, forçosament, per la rehabilitació. I és precisament ara quan hem d’endegar els canvis estructurals imprescindibles per impulsar-la.

Per dir-ho clarament i concloure: la rehabilitació és sens dubte la millor forma d’economia circular al sector de la construcció i l’instrument més poderós per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Davant de l’abast d’aquest repte, la pregunta és ben simple: perdrem potser l’última oportunitat que tindrem d’invertir amb coherència per descarbonitzar el país?

Celestí Ventura

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71