Amb l'inici de setembre, ha arribat l'anhelada relaxació de les mesures restrictives imposades per la covid-19 i, alhora, s'observen nítidament els enormes canvis que s'han produït en l'exercici professional i la interacció social. S'ha accelerat el convenciment que és imprescindible invertir en innovació per assumir els reptes i oportunitats, impulsat per la constatació dels beneficis que ha aportat la digitalització dels processos a què la lluita contra la pandèmia va obligar. És en aquest context que moltes veus reclamen que es prioritzi i inverteixi en innovació, assumint que és la palanca bàsica per aconseguir competitivitat i un bon desenvolupament econòmic. Ha de ser una innovació que redissenyi els processos de fabricació, augmentant la seva productivitat, sostenibilitat i fiabilitat, així com que concebi i fabriqui nous productes i serveis diferencials i d'alt valor.

Una innovació en processos i productes que ha d'anar acompanyada d'innovacions a nivell organitzatiu, articulant models menys jeràrquics i més inclusius. És a dir, modificant la manera amb què s'estructuren les organitzacions, la gestió i la presa de decisions amb la finalitat de potenciar els intangibles existents. També ajustant l'activitat comercial, especialment en la manera en què es traslladen els productes i serveis cap als consumidors. Innovacions que en la societat 4.0 es fonamenten en els avenços tècnics i científics, el que comporta la transformació digital de tota organització.

El ràpid avanç tècnic i científic genera enormes i noves oportunitats mitjançant processos d'innovació. Al seu torn, posa de manifest la necessitat que sorgeixin noves empreses que, en el seu ADN constituent, tinguin molt present la innovació i la valoració dels intangibles. Empreses sorgides d'emprenedors que volen fer les coses de forma diferent, desplegant les potencialitats existents, estant atents a les oportunitats de negoci associades als avenços, sense lligams o frens culturals o organitzatius. Organitzacions amb més capacitat d'assumir la incertesa i els riscos, de forma simultània, i amb menys por al fracàs.

És cert que la innovació és el motor bàsic per millorar la productivitat i que explica l'important creixement d'aquells països o ecosistemes que hi inverteixen. Ara bé, analitzant els diversos ecosistemes productius, es conclou que potenciar la innovació requereix alhora donar suport a l'emprenedoria, especialment la de base industrial, ja que totes dues són l'eina per aconseguir la competitivitat i possibilitar el progrés socioeconòmic de tota societat. Per això les administracions dels països més avançats i aquelles compromeses amb el futur fan enormes esforços per fomentar la innovació i facilitar la creació d'empreses. En conseqüència, parlem molt de la necessitat de disposar d'un ecosistema innovador, però alhora hem de recordar la necessitat de donar suport, simultàniament, a l'emprenedoria i a la retenció del talent. Però hauríem de tenir present que, sense eliminar les traves burocràtiques a la creació d'empreses, l'objectiu de generar progrés esdevé una quimera.

Facilitar la creació d'empreses obliga a reduir els tràmits burocràtics, que sovint frenen les iniciatives i desincentiven l'emprenedoria. Són uns tràmits molt diferents entre països i en què Espanya ha de millorar moltíssim, com es desprèn del rànquing Doing Business Project del Banc Mundial, en el qual Espanya ocupa la posició 82. El rànquing està liderat per Nova Zelanda i Portugal està en el lloc 13 de les 190 economies que analitza. Un rànquing que posa en evidència les diferències quant al nombre de tràmits, el cost dels mateixos i els dies requerits. Sens dubte, a l’Estat i a Catalunya hi ha molt per fer i millorar. De fet, hi ha 100 països en els quals el nombre de tràmits és menor que els requerits a Espanya. En referència als dies necessaris per crear un negoci, es necessiten com a mínim 14 dies, la qual cosa comporta que Espanya sigui un dels països amb més tràmits de la Unió Europea i molt lluny del mig dia requerit a Nova Zelanda o dels tres dies necessaris per fer tots els tràmits a Portugal. Un temps que, segons afirma Inês Santos Silva, especialista en emprenedoria i sòcia directora de la consultoria d'innovació Aliados, es pot reduir enormement ja que, segons ella, "la burocràcia no és un obstacle a Portugal; crear una companyia és molt fàcil, es pot fer en una hora".

El compromís de Portugal amb la innovació i els emprenedors és notori i fa creïble l'afirmació de l'Agència FES que "Portugal vol ser el Silicon Valley d'Europa". De fet, gairebé el 90% dels seus municipis dona suport a algun programa emprenedor i el seu ecosistema tecnològic creix aproximadament un 30% anual. És per això que Portugal supera Espanya en l'Índex Europeu d’Innovació, i els seus avenços des del 2016 són molt significatius.

A l’Estat en general i a Catalunya en particular, l'aposta real per la innovació i els emprenedors continua sent una assignatura pendent. L'exemple de Portugal hauria de servir per eliminar dubtes i posar en marxa polítiques encaminades a que, d'una vegada per totes, el binomi innovació i emprenedoria estigui al centre de la presa de decisions i les polítiques de construcció de futur. És requerit atreure talent i inversió, facilitar la creació d'empreses i donar suport a la innovació en general i la de base tecnològica en particular.

 Antoni Garrell i Guiu