Juan Pallarès Bosch era comercial de botes de vi i capitanejava un negoci de sal quan, en un viatge als Estats Units i amb la lliçó apresa de la plaga de la fil·loxera, es va alertar per un nou fong que atacava les vinyes. Eren finals del segle XIX i va decidir emprar el molí de sal per a elaborar sofre com a protecció de camps agrícoles.

Va ser el naixement d'Azufrera y Fertilizantes Pallarès, que més de cent trenta anys després es manté en mans de la mateixa família i fabricant des de Constantí productes que tenen cura de cultius d'un centenar de països dels cinc continents i sent un referent en el món de la vinya.

Pioners i terra d'agricultura

Manel Montaño, actual director general d'Afepasa, assenyala que els Pallarès van ser dels primers a elaborar i distribuir el sofre per a la protecció dels cultius, fent-se un lloc rellevant en el sector de la vinya catalana. I des de l'inici amb una vocació industrial que mantenen: "El concepte del fundador era crear una fàbrica. En aquella època, era l'habitual. Però ara, continuem igual i hem invertit onze milions en una nova fàbrica, quan el producte el podríem portar d'Àsia o Llatinoamèrica". 

Aquest ADN industrial és un dels valors que ha marcat la trajectòria d'Afepasa fins el dia d'avui. "El primer valor que ens marca és que som industrials i, el segon, és el de proximitat. Sempre hem sigut una empresa familiar i propera", emfatitza Montaño.

La força del sofre

A principis del segle XX, Afepasa ja havia entrat al mercat del sud de França. El sofre per a usos agrícoles va ser el pal de paller de la companyia durant dècades i fins als anys vuitanta s'havia estabilitzat a la península Ibèrica. Tot i això, s'havien fet forat en altres sectors industrials que necessitaven sofre com la metal·lúrgia o el cautxú. Sigui com sigui, el segle vint va ser essencialment de manteniment de mercat i de producte. 

Montaño: "Quan surts fora, t'adones que ni ets el més bo ni el més guapo"

Va ser amb l'arribada del segle XXI quan Afepasa va voler fer una passa endavant i una aposta clara per al creixement. L'estratègia es va centrar en dues vies: la internacionalització i la diversificació, que anaven de bracet. "Vam veure que no podíem dependre només de tres països", recorda el director general.

En voler travessar més fronteres, també van constatar que no ho podien fer únicament amb un únic producte, que era el sofre: "Faltava catàleg i prestigi". "Quan surts fora, t'adones que ni ets el més bo ni el més guapo i has de fer coses diferents i noves", reflexiona Montaño. I van obrir dues noves línies que viuen creixements exponencials: primer, els bioestimulants i, més endavant, els microorganismes. Tot per a la protecció i nutrició de cultius. 

Inversions milionàries i els grans reptes

No ha estat un camí fàcil i ha requerit una inversió milionària i continuada en recerca i desenvolupament de nous productes. Tampoc va ser senzill organitzativament: "Va ser extremadament complicat passar d'una empresa que no havia exportat mai a fer-ho a més de 100 països". Montaño recorda que va ser un procés dur per a l'empresa i la cultura de la companyia.

Les xifres parlen per si soles: en quinze anys han passat de 25 a més de cent treballadors i de sis a 25 milions d'euros de facturació. "Per assolir aquests creixements, s'ha de fer amb gent molt jove i és complex", reconeix el director general. Els bioestimulants són els que han ajudat a viure aquesta gran expansió i els microorganismes han de ser la palanca per continuar-la. Tot i això, el sofre encara és avui el 70% de la facturació d'Afepasa. 

El boca-orella internacional

Els bioestimulants són substàncies o microorganismes que estimulen els processos naturals de les plantes, optimitzant l'absorció i assimilació de nutrients, augmentant la resistència i millorant-ne les característiques. Però Montaño hi afegeix una altra clau: "Són la seguretat que compleixen el que prometen. I, per desgràcia, l'agricultor no hi està acostumat a aquesta garantia". 

Austràlia, Brasil o Sud-àfrica són només un exemple dels països on Afepasa exporta els seus productes elaborats des de Constantí. I, al contrari del que pugui semblar, la majoria dels seus clients són petits i mitjans agricultors: "Som més de boca-orella, de petits clients que ens tenen confiança".

La tenacitat de la gent jove

Pel director general, el seu tarannà i el fet de ser una empresa familiar els aporta un valor afegit: "Aportem flexibilitat i adaptació i proximitat al client. No fem les coses per telèfon, sinó cara a cara". Tot plegat genera "confiança". I també destaca la "tenacitat" que aporta un equip amb molta gent jove.

I l'aposta inalterable per la fabricació pròpia i a casa: "La fàbrica genera maldecaps cada dia, però a la llarga et dona control de qualitat i de tot el procés".

Bernat Bella. Periodista