L'empresa catalana fa anys que viu en temps de turbulències. De la covid-19, a la guerra a Ucraïna fins a les tensions a Taiwan, sense oblidar la bateria d'aranzels de l'administració Trump i la possibilitat que esclati una guerra comercial. Com poden les empreses del nostre país anticipar riscos i adaptar les seves estratègies? La 40a Reunió del Cercle d'Economia d'enguany ha presentat l'última taula rodona en tres noms destacats del món empresarial català: Núria Cabutí (CEO de Penguin Random House), Eloi Planes (president executiu de Fluidra), Toni Ruiz (president i CEO de Mango). Els principals consells? Prudència, anticipació i diversificació del model de fabricació i negoci.

Eloi Planes, president executiu de Fluidra: “Som catalans a Catalunya i nord-americans als Estats Units”

El primer empresari a "mullar-se", ha estat el directiu Eloi Planes. La multinacional Fluidra ha sabut construir un model de negoci dual, amb el 50% de la facturació als Estats Units, però mantenint el cervell estratègic a Catalunya. "Quan Trump va ser elegit, vam analitzar com ens podien afectar els possibles aranzels i com impactarien els nostres competidors", explica Planes.

El grup, que és fabricant en sis continents, opta per una estratègia de proximity manufacturing: fabricar a prop d’on es ven, equilibrant costos, aranzels i eficiència logística. “No prenem decisions de deslocalització. Apostem per diversificació, prudència i anticipació”, afirma. Per a Planes, la incertesa no només és una realitat, sinó també una oportunitat per reforçar l’agilitat i la resiliència de l’organització. “El nostre consell d'administració ha d’evitar caure en el caos. Cal actuar sobre el que podem controlar i i comptar amb un equip amb perspectiva global".

Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House: “Cal revisar escenaris contínuament i adaptar-se al que demana el lector”

L’impacte geopolític també ha arribat amb força al món editorial. “Avui mateix s’han anunciat nous aranzels dels Estats Units sobre la indústria audiovisual europea”, alerta Núria Cabutí. “Encara que el llibre físic continua essent central, hem de ser molt àgils i tenir capacitat de resposta ràpida”, continua. Amb impremtes locals, com la nova planta robotitzada a Cerdanyola del Vallès, i una forta presència internacional (EUA, Regne Unit, Austràlia...), Cabutí aposta per flexibilitat i adaptació. La crisi econòmica preocupa, especialment per la caiguda de comandes anticipades. Tot i això, destaca: “L’oci i els llibres es mantenen com a refugi en moments difícils.”

A més, el grup inverteix en intel·ligència artificial i fa una aposta clara per l'outsourcing en títols d'alt potencial. El mercat canvia: augmenten les vendes de llibres polítics, de resiliència i ficció distòpica. “Hem de ser àgils per llegir el que el públic necessita en cada moment", afegeix.

Sobre la gestió del risc, Cabutí reivindica l'existència de comitès de crisi que estiguin actius, especialment davant de censures com les prohibicions de llibres als EUA: “El 2023 es van censurar 8.000 llibres. Ens toca defensar el dret a llegir.”

Toni Ruiz, CEO de Mango: “Més que endevinar el futur, cal projectar i actuar”

Nomenat conseller delegat dues setmanes abans de la covid-19, Toni Ruiz va haver de fer front a un ERO a Mango des del menjador de casa seva. “Allà vaig entendre que la incertesa formaria part de la meva carrera.” Avui Mango opera en 120 països i fabrica en 40, i aquesta diversificació és clau. “No es tracta d’endevinar escenaris, sinó de construir una organització flexible i dinàmica que els pugui afrontar.” Per Ruiz, el talent és essencial: “Calen equips preparats per a reptes que no havíem imaginat.”

Ruiz aposta per la col·laboració i l’aprenentatge compartit: "Parlar amb altres líders que viuen els mateixos reptes ajuda a avançar més de pressa. Les bones pràctiques i també les dolentes, són aprenentatge".

Quines són les recomanacions per viure en temps d'incertesa?

Els tres directius coincideixen que la incertesa no és una excepció, sinó un nou estat permanent. Ruiz (Mango) insisteix en la importància de construir organitzacions flexibles i àgils, capaces de prendre decisions de manera ràpida i amb visió global. Planes (Fluidra) afegeix que, per navegar en aquest entorn, cal un equip equilibrat i preparat per actuar amb rapidesa i eficiència. Per la seva banda, Cabutí (Penguin Random House) subratlla que la globalització ha arribat al seu límit i que ara el repte implica adaptar-se a un escenari més fragmentat i complex, on cal anticipar-se contínuament als canvis del mercat i de l’entorn polític.

Cabutí: "La burocràcia ens ofega. Ens cal una administració més àgil, que entengui la velocitat amb què es mouen avui els mercats”

Ja per acabar, els directius no es limiten a adaptar-se al món; també exigeixen canvis a les institucions. Toni Ruiz demana, amb claredat, estabilitat, regles del joc previsibles i un entorn que fomenti l’esperit emprenedor. “Cal explicar millor la rellevància de les empreses dins l’economia”, adverteix. Eloi Planes apel·la al suport actiu per a les companyies arrelades al territori: “Catalunya i Espanya necessiten empreses de proximitat, i això implica infraestructures eficients, una millor gestió de l’energia i l’aigua, i una administració menys encotillada”.

Núria Cabutí fa un toc d’alerta directe a Europa: “La burocràcia ens ofega. Ens cal una administració més àgil, que entengui la velocitat amb què es mouen avui els mercats”. Per a tots tres, el missatge és clar: el món canvia ràpidament, i les regles també han de saber córrer.

Gemma Fontseca. Cap de redacció