"La riquesa mai sobreviu a la tercera generació". Malgrat que seria un error creure en aquest proverbi d'origen xinès, ben és cert que hi ha una creença popular que assegura que la primera generació d'una empresa familiar la crea, la segona la gaudeix i la tercera la destrueix. Val a dir que les dades de l'Institut de l'Empresa Familiar apunten que només el 9% de les empreses familiars aconsegueixen sobreviure a la tercera generació, en un context en què aquestes tenen un pes més que rellevant en el teixit empresarial català: a Catalunya, un 88,3% de les empreses són familiars, contribueixen el 69% del valor afegit brut (VAB) i generen el 76% dels llocs de treball privats, segons l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar (ASCEF). Ara bé, realment són les terceres generacions "destructores" d'empreses?
 

Una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat

"És una gran mentida, una gran mentida que, com diria Joseph Goebbels, repetida mil vegades es converteix en veritat", apunta a VIA Empresa Jordi Tarragona, conseller de famílies empresàries. "Sí que és cert que només un 9% de les empreses familiars arriben a la tercera generació, i que un 3% a la quarta, però és que tres generacions són uns setanta-cinc anys, i quatre en són uns 100", afegeix, subratllant que el canvi generacional d'una companyia no és l'únic culpable de la seva mort: ara més que mai, "els negocis canvien".

D'entrada, el 60% de les empreses a l'estat espanyol no arriben als cinc anys de vida, segons la Cepyme. Arribar als 75, per tant, és un repte més que considerable, en un context en què els darrers avenços de la tecnologia donen vida a una gran onada de nous projectes i empreses emergents, així com a una revolució interna de les empreses més tradicionals. Tanmateix, després del boom tecnològic postpandèmia, l'ecosistema emprenedor pateix una certa volatilitat causada per les dificultats d'aconseguir finançament, fet que explica, per exemple, per què les startups que es declaren en fallida als Estats Units han augmentat un 60% l'últim any.

Així i tot, la vida d'una empresa és cada vegada més curta segons quin sector, tal com assegura Tarragona, qui destaca les companyies "properes a la terra" com a exemple de longevitat empresarial: "Les empreses familiars més longeves acostumen a ser totes aquelles arrelades als productes de la terra, com ara les vitivinícoles, que n'hi ha moltes de centenàries", afegeix. Un exemple encara més recent tractat a VIA Empresa? La Cooperativa Lletera del Cadí: el canvi centenari i radical d'un territori.

Les empreses familiars resisteixen millor la crisi

Cal tenir en compte, a més, que en diferents escenaris s'ha demostrat com les empreses familiars acostumen a viure més que les no familiars. Així va quedar constatat, per exemple, entre 2006 i 2016, un període marcat per la crisi financera espanyola on la directora de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, va dur a terme l'Estudi de supervivència empresarial a Catalunya 2006-2016 i demostrar que la taxa de mortalitat en els negocis familiars (25%) era considerablement inferior als no familiars (33%). Dit d'una altra manera, una de cada tres empreses no familiars no sobrevivia, mentre que en el cas de les familiars la proporció era d'una de cada quatre.
 

"Deixant de banda les generacions familiars, està demostrat que les empreses familiars viuen més", continua Tarragona, qui matisa que "per descomptat el canvi generacional és un dels moments més propicis a la no continuïtat, però també hi ha casos on la família deixa el negoci, però aquest continua existint". El conseller de famílies empresàries subratlla la dificultat que un negoci assoleixi els setanta-cinc anys que poden perdurar tres generacions, contraposant aquesta creença "que molta gent té al cap": "Existeix el risc que es converteixi en una profecia autocomplerta; ja planifiquem que les terceres generacions no poden continuar un negoci".

De la construcció de temples budistes a l'hotel més antic del món: els japonesos, els més longeus

No és el cas de Kongō Gumi, ni d'Hoshi Ryokan: l'empresa familiar més longeva que ha existit, i la més longeva existent. La primera, fundada a Osaka el 578, va dedicar-se generació rere generació al sector de la construcció en l'àmbit dels temples budistes. El 2006, els actius de la firma van ser adquirits per Takamatsu Construction Group i, avui dia, la família i l'empresa continuen existint, però amb vides separades. Quant a la segona, també d'origen japonès, va néixer el 718 a Komatsu. Es tracta d'un ryokan - un allotjament tradicional japonès- operat per la mateixa família durant ni més ni menys que 46 generacions.