Després de projectar-se a Cannes Première, secció fora de competició del Festival Internacional de Cinema de Canes, arriba als cinemes la pel·lícula de ficció del documentalista Rithy Panh, ‘Camboya, 1978’, candidata de Cambotja als Oscar a millor pel·lícula estrangera. El cambotjà Rithy Pan retorna al motiu recurrent de la dictadura de Pol Pot en una proposta coescrita per ell mateix i Pierre Erwan Guillaume a partir de la mateixa experiència de la periodista Elizabeth Becker que el 1978 va ser convidada a l’anomenada Kamputxea Democràtica amb la pretensió entrevistar el líder Pol Pot just quan s’estava acabant el genocidi comès pels Khmers Rojos d’aquest país.

‘Camboya, 1978’ de Rithy Panh

Lise Delbo (Irène Jacob), Alain Cariou (Grégoire Colin) i Pol Thomas (Cyril Gueï) són tres periodistes que veuran com el seu intent de fer un reportatge sobre Pol Pot es veu sabotejat per prohibicions i censures en un moment en el qual encara es desconeix la magnitud de la matança de dos milions de cambodjans considerats traïdors o contrarevolucionaris a mans del règim de Pol Pot. De la simpatia inicial envers el règim revolucionari comunista, els tres periodistes comencen a veure i patir la farsa que s’amaga sota la propaganda de la dictadura feta a base de murals, quadres, estàtues i declaracions buides.

‘Camboya, 1978’ de Rithy Panh

Rithy Pan no es limita a rodar una simple pel·lícula de ficció sinó que el director de la magistral pel·lícula d’animació ‘La imatge perduda’ (2013) torna a emprar les seves conegudes figuretes en llargues escenes de pur cinema d’animació per narrar l’acció dramàtica. Rithy Panh insisteix de nou també en una selecció d’imatges d’arxiu i fragments documentals com en el seu contundent documental ‘S-21, la màquina de matar’ (2003) i que s’incrusten enmig de ‘Camboya, 1978’. El resultat és una interessant pel·lícula híbrida, on conviuen la ficció, el documental i el cinema d’animació, que equival a una nova passa en el camí de Rithy Panh en la denúncia de l’horror cambotjà.