25/03/2019
'Dolor y gloria' de Pedro Almodóvar. Autoficció


Joan Millaret

Crític de cinema

Pedro Almodóvar ens presenta a 'Dolor y gloria' a Salvador Mallo (Antonio Banderas), un cineasta assetjat per múltiples dolors i patiments, la figura del creador en crisis, sense ganes de torna a dirigir. La reposició d'un film seu antic, esdevingut un clàssic modern, l'empeny a posar-se en contacte amb el protagonista principal, Alberto Crespo (Asier Etxendia), amb qui va deixar de parlar-se després de l'estrena, anys enrere.

Es tracta d'un film tàcitament autobiogràfic, amb un Antonio Banderas que sembla metamorfosat en el mateix Almodóvar, des de l'aspecte físic a la pròpia indumentària. Almodóvar basteix una operació metacinematogràfica, cinema dins del cinema, a partir d'un relat calidoscòpic sustentat en una intersecció de títols, des de 'La ley del deseo' a 'La mala educación'. També arriba ben farcit de preocupacions pròpies, transversals en tota la seva obra, així com tributs diversos, entre altres, a Chavela Vargas.


'Dolor y gloria'

A 'Dolor y gloria' predomina bàsicament la intenció de passar comptes amb el passat. En aquest film confessionari, Salvador du a terme un exercici memorialista, ben bé de caire redempcional, per exorcitzar els seus dimonis. Així un text seu, i apropiat per l'actor Alberto, farà que quan sigui representat recuperi un personatge estimat, un antic amor de joventut dels anys moguts i agitats de 'La movida', Federico (Leonardo Sbaraglia).

En aquest procés de reescriptura vital, Antonio sublima tot el que va referència a la seva infantesa al poble manxec de Paterna. I en aquesta etapa primera evocada, amb una Penélope Cruz com a nova figura maternal, es revela el naixement del seu primer desig, la seva pulsió homosexual. Al·ludeix també al seu pas pel seminari. I referma l'amor profés a la mare ja gran (Julieta Serrano), a qui cuida a casa a Madrid abans de morir.


'Dolor y gloria'

'Dolor y gloria' funciona com un bonic mosaic narratiu que conté fins i tot escenes animades i uns crèdits que juguen amb l'abstracció. Un film que compta amb un treball extraordinari d'Antonio Banderas, alter ego d'Almodóvar, i que destaca per la sinceritat que desprèn tot plegat. Cal valorar la contenció en la sobreexposició personal, despullada de petulància i narcisisme. Així com la coherència i homogeneïtat del conjunt, tot esporgant la seva debilitat per les ocurrències, extravagàncies o sortides de to. El film més rodó d'Almodóvar en temps.

Articles anteriors
‘Renoir’ de Chie Hayakawa
Després de competir per la Palma d’Or al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes, ‘Renoir’ de Chie Hayakawa arriba als nostres cinemes. ‘Renoir’ arriba després que la cineasta japonesa aconsegu...
El Bcn Film Fest celebra el seu desè aniversari tot coincidint amb el centenari dels cinemes Verdi de Gràcia, seu del Festival
El Bcn Film Fest celebra el seu desè aniversari del 16 al 24 d’abril de 2026 omplint un cop més de cinema la ciutat de Barcelona i, especialment, el barri de Gràcia amb els seus emblemàtics Verdi, cinemes que enguany...
‘Proyecto Salvación’ de Phil Lord i Christopher Miller
L’ambiciosa epopeia espacial de ciència-ficció ‘Proyecto Salvación’ dirigida pels famosos productors de cinema d’animació americans Phil Lord i Christopher Miller arriba als nostres cinemes. Els gua...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71