‘Lo que esconde Silver Lake’ de David Robert Mitchel està focalitzada sobre el jove Sam (Andrew Garfield) que se sent atret per una noia que coneix un vespre a la piscina comunitària, Sarah (Riley Keough), però la noia s’esvairà sense deixar rastre. El noi sembla un doble del protagonista de ‘La ventana indiscreta’ de Hitchcock, un home avorrit, apàtic i, sobretot, tafaner, que es dedica a observar el veïnat amb els seus prismàtics.

De fet, la trama es desenvolupa en un format de thriller, la recerca d’aquesta noia desapareguda, cerca que el trasllada al gran galimaties de Los Angeles, reflex també del mateix laberint mental del protagonista. La recerca de pistes du a Sam a endinsar-se en l’univers d’aquesta metròpoli urbana i en el submón del cinema, mogut per la notícia del segrest d’un magnat de la ciutat o l’aparició d’enigmàtics cartells anònims que avisen d’un perillós assassí de gossos en el barri.  

‘Lo que esconde Silver Lake’

Sam creu seguir símbols i signes amagats, té visions dantesques com animals morts, visita tombes i cementiris o locals amb reclams mortuoris, es deixa arrossegar per aparicions femenines com una noia d’un anunci publicitari, fa cas d’un taciturn i obsessiu dibuixant de còmics, assisteix a concerts de grups de rock o es presenta en saraus diversos. Pel que fa a la presència del món del cinema, pesa en gran mesura l’actriu Janet Gaynor a través d’al·lusions, fragments de films seus o la seva mateixa tomba.

Un film que es mou entre el deliri, el somni o la fantasia. Un film inextricable sobre els malsons que pot generar Hollywood, ben proper a David Cronenberg o David Lynch, encara que desproveït del costat tèrbol i torbador d’aquests cineastes. Aleshores predomina una atmosfera surrealista, de comèdia de situacions absurdes, feta de personatges estrambòtics i excèntrics, personatges impossibles. 

‘Lo que esconde Silver Lake’

Així que ens trobem davant d’un thriller sense suspens, més aviat una comèdia neonegre a partir d’un personatge descol·locat i ple de cabòries. Un jove immadur, sense feina, atrapat en un relat kafkià que respon més aviat al món d’un subconscient forjat a partir de fòbies i fixacions diverses provinents de la cultura popular. Una atractiva immersió en un trencaclosques indesxifrable, un pastitx de referències creuades, que ens força a submergir-nos també en el llac que dóna títol al film, Silver Lake, sempre a la recerca de preguntes sense respostes.