'Expediente 64: Los casos del Departamento Q' és una saga nòrdica inspirada en els relats de l’escriptor Jussi Adler-Olsen i que ara arriba a la seva quarta entrega. Tot arranca amb el descobriment rere una paret falsa d’un pis en obres a Copenhaguen d’uns cadàvers momificats al voltant d’una taula. L'enigmàtic cas recau en mans del detectiu Carl Mørck (Nikolaj Lie Kaas) i el seu ajudant Assad (Fares Fares), els quals hauran d’investigar la identitat dels morts així com el mòbil del sàdic assassinat i el culpable.

En una alternança de passat i present, ‘Expediente 64: Los casos del Departamento Q’ s’ajusta als paràmetres de la buddy movie policial interracial. Però ho fa amb una inflexió important que dóna bon joc dramatúrgic, ja que la parella toca a la seva fi quan Assad anuncia la decisió de deixar el cos. A la pròpia intriga de la trama principal s’hi afegeix la petita història d’aquests companys de comissaria marcada per la fredor i manca d’empatia d’un Carl extremadament solitari i esquerp.

‘Expediente 64’

Un film especialment truculent, retorçat, que ens du al passat tèrbol del país en una diminuta illa amb un centre d’internament per a noies problemàtiques. Es tracta d’una presó-clínica, espècie d’illa d’un maquiavèl·lic i misogin Dr. Moreau que experimenta amb noies díscoles. Un nou film que burxa en la podridura i els secrets inconfessables de societats tan modernes i envejables com les nòrdiques, en una mesura semblant a la seva saga bessona ‘Millenium’.

‘Expediente 64’

Thrillers que fan aflorar la merda sota la catifa i que aquí apunta vers una societat secreta ultraconservadora duradora en el temps i perfectament arrelada en la societat. Un thriller de provada solvència, absolutament trepidant, d’aquells que t’enganxen i no et deixen. De ben segur, l’entrega més atractiva i rodona de totes, mèrit també de la direcció del danès Christoffer Boe, responsable de ‘Reconstrucción’ (2003), que agafa amb fermesa i empenta el timó de la saga.