Prova d’examen:

-Què significa la paraula del títol?

-És normativa?

-Quants anys fa que existeix?

Si heu respost correctament la primera pregunta, sou bons lexicògrafs; si també heu sabut la segona, sou lexicògrafs de qualitat; i si a més a més heu respost la tercera ja us mereixeu que us proposin per a la Secció Filològica.

Bromes a banda, aquest test no està tan lluny de la realitat, perquè a l’era de la comunicació global ens trobem constantment neologismes que no sabem ni d’on han sortit. Per això és important (i alhora esgotador) estar sempre alerta a les creacions lingüístiques vinguin d’on vinguin.

En aquest cas, el significat és força conegut: ‘Actitud discriminatòria envers una persona a conseqüència de la seva edat, especialment en el cas d’una persona d’edat avançada’. Que fos normativa, és a dir, que la reculli el DIEC (tal com efectivament passa) ja no era tan clar: tenint en compte la gran quantitat de mots que creem espontàniament a partir del sufix -isme (llirisme, filldeputisme, llirilingüisme…), no és gens fàcil recordar els que acaben trobant reconeixement per part de l’autoritat i els que no. Ara, la resposta a la tercera pregunta sí que era impossible, perquè edatisme existeix (en versió original anglesa, ageism) des de fa, agafeu-vos fort, gairebé seixanta anys! Se’l va empescar el gerontòleg Robert N. Butler l’any 1969, però ha trigat més de mig segle a popularitzar-se aquí, tal com demostra el fet que la incorporació al diccionari normatiu català és del 2023. Cal afegir, de passada, que el Termcat remata la definició normativa una nota referida al fet que els joves també en poden ser víctimes, tot i que és força menys freqüent.

Que el fiscal del judici a Jordi Pujol la fes servir a l’hora de justificar per què van obligar l’expresident de la Generalitat a traslladar-se a Madrid (“No volem que ens acusin d’edatisme”), més enllà de les mil interpretacions que se’n faran en clau política, també té una lectura filològica, perquè amb tota probabilitat marcarà el pas de ser un terme d’ús específic (limitat als àmbits d’ús professional, per tant sobretot mèdics) a general: els mitjans l’esbombaran, altres mitjans, creadors i influenciadors en faran acudits i ja ho tindràs: la paraula entrarà al circuit de la llengua que en diem del carrer.

I nosaltres hi hem d’estar sempre atents i amatents. Veieu que exigent que és, ser filòleg, en aquests temps convulsos?