Per no donar més visibilitat a gent que no n’haurien de tenir, en comptes de cavallers que no saben llegir i noms de festes equivocats avui m’estimo més fixar-me en un titular de la setmana que ha passat inadvertit: “La justícia europea sentencia: indemnitzar o fer indefinits els interins de llarga durada no és suficient”.

Per què? Doncs per mor de la preposició entre, una paraula ben comuna (és mot d’alta freqüència) però amb una particularitat curiosa. A l’hora de crear derivats necessita transformar-se i recular a la seva forma primitiva, que és la del llatí ínter: no n’hi ha cap ni un (i en té una trentena) que no comenci així, des d’interior (amb els seus interiorisme, interioritat, etc) a intern (internació, internat), el curiós ínterim (‘mentrestant’) i els protagonistes d’avui, els interins, que ves per on surten precisament de l’anterior (interí és, per definició, un càrrec provisional, és a dir, que s’exerceix mentrestant). Finalment, un poc evolucionats, però sempre mantenint l’arrel de l’original, són els casos d’intestí i intestinal (d’intus, ‘a dintre’), d’íntim i la seva família (intimar, intimitat…) i, finalment, del més peculiar, intrínsec.

En canvi, quan en comptes de derivats forma compostos, entre no canvia de forma, i per això en el centenar i mig de criatures que ha engendrat manté aquest mateix aspecte: d’entrebanc a entrecuix i d’entremaliadura a entretallar, passant per entrellum, entresol, entrevista i fins a un centenar i mig, que no són pocs, precisament.

Això sí, no tindríem el quadre complet si no ens fixéssim, lògicament, en son germà ínter-, que a diferència d’ella no té existència pròpia. Ínter funciona necessàriament com a prefix, amb el significat d’entre i també de ‘mútuament’: intercedir, interfície, interlocutor… Estic segur que si ara us en demanés una llista, en sabríeu respondre molts, encara que no completéssiu els gairebé dos-cents que ara mateix figuren al DIEC (i aprofito per puntualitzar que aquestes xifres que acostumo a donar solen ser meres aproximacions, perquè és veritat que la màxima autoritat normativa les computa, i per tant són càlculs exactes, però també és cert que sempre hi ha material lèxic en espera, per tant, a punt d’entrar al diccionari, o bé senzillament existent fora de la normativa i per tant, recollit als diccionaris descriptius (o fins i tot sense recollir enlloc). Internalitzats entre interins per mer entreteniment.