Suposo que estareu força d’acord amb mi si començo dient que és una paraula lletja (bé, menys si sou dels que tenen traça a obtenir-ne, és clar). Lletja quant a la sonoritat (fa de força mal pronunciar) i encara més en la grafia, amb aquesta seqüència quasi insòlita de bé alta seguida de bé baixa. Una curiositat: el DIEC només recull 21 mots amb aquest dígraf, que en realitat corresponen a només cinc etimologies, perquè totes les altres són derivats. L’única una mica òbvia és, precisament, obvi.

Però mira, ves per on li acabo de trobar una gràcia: és una paraula que incita a les estadístiques. Per què una altra de força interessant és que el mateix diccionari arreplega… mai diríeu quants mots amb el prefix -sub? Eh que fa de mal dir? Una cosa és saber que es tracta d’un prefix força freqüent (pensem-hi: subnormal, subcomandant, subterrani, subestació… De seguida ens en venen molts al cap), i una altra saber quants n’existeixen. Doncs ja us ho dic jo: una mica més de dos-cents cinquanta; de subaeri, subagut, subalpí, subaltern… fins a subversor, subvertir i subvindre. Si en fes la llista sencera ompliria el que queda de columna.

La segona dada estadística ja ens acosta més a l’interès real de la paraula, que és la segona part: venció. Què vol dir? Doncs en realitat res, perquè, estrictament parlant, no té significat; ara bé, si observem els casos on apareix (convenció, invenció, prevenció, reconvenció…) podem tenir un mínim ensum de per on va… o no. Si més no jo no em sento capaç de deduir-ho. Una pista més sòlida ens l’hauria de donar el fet de saber que tots aquests quasi compostos pertanyen a la família del verb venir. Però, la veritat, ni així; no soc capaç de deduir quina càrrega semàntica aporta -venció a tots aquells prefixos, de manera que em veig obligat a concloure que més aviat compleix una funció formal, com d’unificació, perquè fixeu-vos que els infinitius corresponents no coincideixen en la forma: convenir, prevenir i reconvenir, però inventar, subvencionar… Un cas certament difícil.

Com difícil, tortuós i obscur és el camí que porta precisament a les subvencions públiques. Difícil, tortuós i obscur com l’escandalós fet que la setmana passada els dos intents de posar llum que sengles ciutadans anònims havien ofert públicament a tothom perquè ens assabentéssim dels vergonyosos tripijocs que les administracions fan amb els impostos (subvencions.cat i El menjòmetre) fossin immediatament reprimits per no se sap ben bé qui. Això sí que fa mal ensum.