Quan el destí es manifesta no convé contradir-lo. Ara fa un parell de mesos, arran de la invasió de Veneçuela a càrrec de l’abusador del pati, vam concloure la columna dient que si haguéssim de tocar aquell tema en aquesta secció la porta d’entrada més pertinent seria la del mot petroli, “no solament per l’enorme força semàntica que posseeix en la vida moderna sinó també per l’origen: tan clar com el porta escrit a l’arrel mateixa del mot i no ens hi havíem fixat mai, oi?” Ara que la diguem crisi de l’Iran ha reblat la importància de l’anomenat or negre, ens hi fixarem.

Porta l’origen escrit a l’arrel mateixa del mot, deia. En efecte, i a més no costa gens de veure, per més que habitualment sigui un exercici que no fem: aquesta arrel petr- (la mateixa de mots com petri o petrificar) és una variació de pedr-, la forma etimològica que mantenen la majoria dels derivats: pedrals, pedregar, empedreït, pedrís, pedruscall, pedrenyal… (i poca broma, que depassen el mig centenar). Per tant, doncs, ve de pedra. Tal com van establir els llatins, que ja l’anomenaven així, petroleum, compost de petra i oleum, ‘oli de pedra’. Visualment no pot ser més descriptiu.

Com a membre de la branca culta de pedra, la de petroli, en canvi, és força escarida. Només té dos derivats directes: petrolier (en el doble significat de ‘Nau per al transport de petroli’ i d’adjectiu) i petrolieria, i tres compostos: el simpàtic petrodòlar (de nano em pensava que era una paraula de tebeo perquè la llegia a les aventures de l’ànec Donald, ja que era la moneda amb què l’Oncle Garrepa no parava de comptar la seva riquesa infinita), la més familiar petroquímica i finalment petrolífer. L’únic parent que aporta una mica d’exotisme, en aquest cas temporal, a una família tan eixuta és la tercera accepció de petrolier: ‘Revolucionari que a la Comuna de París se servia del petroli com a material incendiari’. Un precursor dels llançadors de còctels molotov, vaja. Cosa que de passada ens serveix per aprendre que el terme ve de força més lluny que segurament no ens pensàvem.

Vista aquesta magresa, se m’acut que pocs casos hi deu haver al diccionari de termes amb tanta desproporció entre el significat simbòlic i la minvada producció lèxica. Cosa que ens podria dur a elaborar hipòtesis sobre l’evolució i l’ús del llenguatge en la geopolítica internacional, però per si un cas m’estimo més deixar-vos-ho a vosaltres. Au, salut i benzina.