Ja m’agradaria poder dedicar el rodamot d’aquesta setmana al geni de Reus, o de Riudoms, però no. Per desgràcia, diumenge passat es va celebrar al Liceu de Barcelona el festival de final de curs de la classe dels Esquirols, també conegut com a Premis Gaudí, i per culpa de l’omnipresència de les xarxes socials l’endemà (i uns quants dies més) no ens vam poder escapar de les millors mostres de la cursileria dels nostres saltimbanquis subvencionats.

“Si aquesta nit et toca algun premi”, va dir el presentador de la gala dels Globus d’Or del 2020, Ricky Gervais, “no aprofitis aquesta tribuna per fer un discurset polític. No estàs en posició de sermonejar el públic sobre res; no saps res sobre la vida real. La majoria de vosaltres heu anat menys temps a escola que la Greta Thunberg. O sigui que puja a recollir el teu premiet, dona les gràcies als productors i al déu que tinguis i toca el dos”. Un consell d’allò més entenimentat que, per desgràcia, aquests Peter Pans que viuen en un món xupiguai es neguen a seguir. I així, any rere any, aquesta orgia d’ensucramenta que són els Gaudí ens inunda de vergonya amb les seves tant bonistes com inútils apel·lacions a tots els dogmes de l’esquerra de coloraines. Any rere any, actors i actrius demostren que el gran Gervais tenia raó: atrinxerats en la seva bombolleta de l’arc de sant Martí, continuen sense voler veure el conflicte nacional del país on es guanyen les garrofes i, en canvi, es presenten com els campions de la solidaritat amb els desvalguts posicionant-se estèrilment, igual que fa trenta, quaranta, cinquanta anys, a favor de les causes perdudes, com més palestines i més lluny de casa millor.

Ja sabem que són actors, i que no van estudiar precisament Filosofia ni res de pensar. I que després, al llarg dels anys, s’han fet sobretot amb altres somiatruites com ells, criatures temoregues del món que es refugien en la ficció per no haver de mirar el que no els agrada. Però si a l’Edat mitjana els joglars es guanyaven les garrofes entretenint el senyor i ningú n’esperava res més, i encara menys que tinguessin cap parer sobre els assumptes del comtat, com pot ser que avui dia aquest col·lectiu tan sobrevalorat disposi de micròfons i altaveus per bramar al vent el seu dogmatisme desil·lustrat? No s'adonen de l’efecte que provoca la seva desubicació moral? No hi ha ningú que hagi pensat a introduir al programa de l’Institut del Teatre alguna matèria de Comprensió del món, o Principis de realitat, que els estalviï aquests paperots?