No patiu que no és cap lapsus. Aquesta peça s’hauria hagut de titular ‘Rodalia versus rodalies’ o una cosa per l’estil, perquè el dilema que ens interessa és si aquest terme s’ha d’escriure en plural com fa gairebé tothom (per imitació dels castellans) o en singular, tal com tocaria en bon català. Però com que, ves per on (i el fet en ell mateix ja diu ple de coses) en vam parlar fa tot just un any i mig, avui ens ho mirarem per la banda dels vehicles.

I llavors, de cop i volta, pam, la sorpresa. Si per l’aspecte semblaria que els dos compostos de ferro (ferrocarril i ferroviari) haurien de tenir més interès, resulta que és exactament el contrari. Perquè aquest parell són això, simples compostos que a més a més en els diccionaris del ram no pengen de ferro sinó de l’altre element: carro en el primer cas (més exactament, de carril) i via en el segon. I a sobre cap dels dos no té derivats, és a dir, que, per fer un símil fàcil, són sengles vies mortes (i encara més per a aquest darrer, perquè de fet el DIEC incorpora ferroviari però no pas ferrovia).

I, en canvi, el nostre amic tren, un mot que de tan vist i sentit i gastat semblaria que no ens hauria de sorprendre gota, tatxan!... de cap al festival. Un festival que neix, primer, de la insòlita descoberta d’esbrinar que no és un cap de família sinó que deriva d’un verb, concretament de treure. I, segon, de la constatació que després d’uns quants anyets de fer autòpsies de paraules el repertori lèxic encara ens pot agafar a contrapeu. Perquè ves per on el verb treure entraria de ple dret en el grup capdavanter dels prolífics, els que depassen el centenar i mig de derivats. Que és concretament la xifra de termes que ha generat aquest protagonista inesperat, des d’una col·lecció de verbs esperables com contreure, distreure, extreure, retreure, etc, fins a altres de menys evidents com ara traçar o traginar. Capítol especialíssim a part mereix, per cert, la variant traure, que si bé a efectes semàntics funciona com a geosinònim de treure, a efectes etimològics conforma una mena de segona família: atraure, detraure, distraure, etc, pel que fa a verbs, i contracte, atractiu, distracció, retrat i bastants més pel que fa a substantius.

Quant a tren, que n’és un derivat directe, també genera la seva petita branca: entrenar (més desentrenar, desentrenat i desentrenament), entrenador i entrenamenmt, i per acabar els compostos aerotrèn i girotrèn, tots dos convenientment accentuats.

Ja veieu si en dona, de sorpreses, l’actualitat.