No busqueu el mot d’avui al diccionari que no l’hi trobareu. Per no trobar-hi, ni tan sols hi surt el verb trallar, que és el que va donar origen al debat que avui us reporto.

Tot plegat va començar amb un comentari d’un dels presents: “És que avui el món fa…” i va quedar callat. Volia dir “fa ganes de vomitar”, però necessitava una expressió un poc més contundent (en això hi vam estar tothom d’acord), sense recórrer a la vulgaritat de “fa caguera”. I aleshores vam descobrir que així com de les ganes d’anar de ventre en diem caguera, de les de pixar pixera i de les de fumar fumera (no totes les consigna el DIEC, però totes, i moltes més, són vives en l’ús, especialment a les Balears: escriguera, per exemple).

En realitat, l’única que trobo consignada és vomitera, al diccionari Alcover. I ja em sembla bé (de fet em sobta que el DIEC no la reculli), però em semblaria millor que es pogués complementar amb una alternativa més informal, sempre necessària. Però precisament aquesta, que és la que requeria el nostre comensal, és la que no tenim. Per això jo proposo trallera, del verb trallar (un altre que recull només l’Alcover, però en el sentit antic de ‘lligar, fermar’), que és el que fèiem servir el jovent estripat en els anys punkis, a les acaballes del segle XX.

Del verb perbocar, el més formal dels sinònims, no cal ni parlar-ne, perquè una hipotètica perboquera faria perbocar ella mateixa. Per la seva banda, gitar, molt viu de les terres de l’Ebre cap avall, donaria gitera, però el DNV no el recull, i no em consta que el facin anar; però vet aquí que de la banda nord de l’occidental (Pallars, Urgell…) m’arriba un localisme molt expressiu: rotxeguera. I d’on surt, això? És potser una variant de ruixar, que seria el verb català que els castellans van adoptar per al seu arrojar que després va tornar aquí en forma del barbarisme rojar? Doncs no, rotxeguera derivaria d’un altre verb (que, com era d’esperar, també arreplega només el DCVB): rotxegar. I aquest d’on ve? Doncs d’orxegar, que sí que és normatiu. En copio l’etimologia: “Insegura. Podria venir d’un radical ox onomatopeic, però Coromines creu que en realitat seria una variant d’oxegar i que aquesta forma vindria d’un llatí oscicare, obtinguda per un canvi de sufix d’oscitare, ‘badar la boca, badallar’.

Què, què us sembla? Us veieu amb cor d’incorporar rotxeguera al vostre vocabulari? Com a idea, podeu aprofitar les conseqüències de la ingesta massiva d’alcohol d’aquestes festes per fer pràctiques.