Constitueixen una petita anomalia dins del diccionari, un illot minúscul format per una vintena escassa de termes que comencen amb aquest dígraf impossible: pn-. Però no us penseu, eh?, no els falta de re: no solament tenen la seva pròpia excepció sinó fins i tot un infiltrat. Ara els coneixerem.

D’entrada, cal dir que són pocs perquè en realitat venen tots de la mateixa mare: pneumo-, que és la forma prefixada del mot grec pneúmon, ‘pulmó’. D’aquí, doncs, pneumònia i pneumòleg. Ara bé, com que aquest prefix també té una forma reduïda que és pneum-, això ha fet que la família es divideixi en derivats que conserven la O (pneumococ, pneumoconiosi, pneumotòrax…) i derivats que l’han substituïda per una A: pneumatosi, pneumatologia, pneumatòmetre… Si fa no fa la meitat a cada equip.

Sé que us esteu preguntant per un que encara no he esmentat i que, comptat i debatut, és l’únic membre conegut de la família: el cèlebre pneumàtic. I segurament també us heu plantejat per dins dos dubtes ràpids: anava amb pn- o sense la p? I vols dir que és de la mateixa família? Què tenen a veure les rodes dels cotxes amb els pulmons?

Us responc de seguida: són de la mateixa família, sí, perquè el mot pneumàtic originalment és un adjectiu: ‘Relatiu o pertanyent a l’aire o la respitració’ i també ‘mogut per la pressió de l’aire’. No va ser fins força més endavant que, imitant l’evolució de casos semblants com intermitent o motor, va afegir el significat substantiu, que no en va és l’última accepció de l’entrada pneumàtic al diccionari (‘revestiment perifèric de les rodes d’un vehicle que conté aire a pressió’). Pel que fa a la segona pregunta, la resposta també és afirmativa: sí, es pot escriure sense la P, neumàtic, en la que constitueix l’única excepció de la família: no n’hi ha cap altre que en pugui prescindir, i segurament aquesta excepció justament té a veure amb el fet que hagi esdevingut un mot popular.

Excepció que, això sí, es fa extensiva a l’altre cas que he esmentat abans, l’infiltrat. Perquè resulta que la segona accepció de l’adjectiu neumàtic es refereix a la notació musical amb neumes, car un neuma (o pneuma) és, en terminologia musical, un ‘signe emprat en els primers temps del cant gregorià, l’ambrosià, el visigòtic i altres’, així com un ‘grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final’ i una ‘melodia sense paraules’.

I ves per on, una família tan curteta i al final no ens ha quedat espai per parlar del president Pujol. Poder millor, segons com, oi?