Per què ho he posat amb signe d’interrogació? Què vull insinuar amb un senyal tan clar (l’interrogant indica dubte, assumpte pendent d’aclarir, tal vegada vacil·lació) en un lloc tan visible com el títol?

Doncs dues coses. La primera, que avui redactaré aquesta columna fent una cosa tan anòmala com és no consultar cap diccionari; tan i tan anòmala que diria que no ho he fet mai. Aquesta secció és un consultori lingüístic, i encara que de vegades la realitat del conflicte que vivim és tan bèstia que et pot sulfurar fins al punt de fer-te obviar el teu propi requisit i engegar un pamflet, la primera cosa que aprèn tot filòleg és que no has de dir mai blat sense un diccionari haver consultat (cosa, dit sigui de passada, que hauria de fer tothom, perquè ens estalviaríem les decepcions i les enrabiades de descobrir que tot sovint determinades coses que ens asseguren certs saberuts resulten més falses que un duro sevillano. Com per exemple la locució ‘tenir de’, una víctima freqüent dels mestretites; ah, que no saps si és bona o dolenta? Doncs mira, una ocasió ideal per fer pràctiques. Fi del parèntesi). I segona... no, deixa, la segona l’entendreu tot solets al final de tot.

Som-hi doncs. Engego a pèl. Si la setmana passada començava declarant que em sabia greu que el mot abadia hagués de treure el nas per primera vegada en aquesta secció ara que l'ídem de Montserrat està segrestada pels botiflers, encara me’n sap més que un tòtem dels lletraferits, un fetitxe de la civilització com és el mot cultura, amb tot el que implica de lluita històrica contra la barbàrie, s’hagi d’estrenar perquè el suposat responsable espanyol de la cosa, el “ministro de Cultura”, hagi estat capaç de declarar (m’agradaria pensar que va mentir, tot i que això canvia poc la gravetat del fet) que no es va assabentar de la proposta lingüicida de la ultradreta (PP i VOX) a l’Ajuntament d’Alacant la setmana passada: una declaració per excloure la ciutat de la zona de predomini lingüístic valencià, pas imprescindible per tot seguit arraconar la llengua de sectors tan estratègics com l’escola o l’administració. Que la màxima autoritat del ram no estigui al corrent d’una cafrada com aquesta, d’una agressió pràcticament comparable, en l’àmbit de la sociolingüística, a un camp d’extermini, i perpetrada en territori de la seva competència (Alacant, dissortadament, encara pertany a la jurisdicció espanyola), i declari no estar-ne al corrent, és tan al·lucinant, tan increïble, que només se m’acut dir-li, parafrasejant el poeta: “Urtasun, incultura eres tu”.