“No és periodisme, és entreteniment” ha estat un dels eslògans dels qui defensaven el programa dels trons sobre les peripècies conjugals de porter del Barça; i mentre jo rumiava al voltant de la meva posició moral al respecte, l’inevitable brunzit que tinc perennement al cap aquest cop prenia forma de tetrasíl·lab: entreteniment [aclareixo això del brunzit pels qui heu arribat tard a la secció: un servidor veu el món a través de les paraules, i per a mi les paraules són més forma que contingut. Evidentment que m’interessa què volen dir, però encara m’interessa més saber com són i sobretot per què han arribat a ser així. Això vol dir que tinc un mecanisme al cap permanentment en marxa, una mena de periscopi verbal, que observa tot el paisatge lingüístic que m’envolta i quan detecta alguna cosa interessant, bzzzzz, m’envia un avís immediatament. Vint-i-quatre hores al dia].

I quin motiu d’interès té una paraula com entreteniment, us deveu demanar? Doncs no pas pocs. D’entrada, és llarga: cinc síl·labes, cosa poc freqüent en un codi lingüístic com el nostre on els tetrasíl·labs ja són minoria; un segon motiu és la seqüència vocàlica: e-e-e-i-e. De ben poc no tenim un terme monovocàlic, i això ja l’hauria convertit en una raresa (feu la prova: quants tetrasíl·labs monovocàlics sou capaços de trobar? A mi em ve al cap espeterneguen, per exemple, però les formes conjugades no puntuen tant perquè fan una mica de trampa). I finalment, tercer motiu d’interès, l’etimologia; en aquest cas bastant clara, del verb tenir (que trobem gairebé intacte allà al mig, entre els dos afixos: entre-teni-ment). Cosa que, si disposéssim de força més espai, ens permetria capbussar-nos en un verb tan fascinant com aquest, amb un centenar llarg de derivats, dels quals, tanmateix, fins avui aquí només havíem vist abstenció.

Insinuades les possibilitats del mot, remataré aquest text tan poc ortodox amb una observació final: si us ha semblat que aquest interès només el veig jo perquè a vosaltres la paraula entreteniment només us suggereix això, un significat i prou, feu ben fet de llegir els Rodalmots, perquè vol dir que no esteu dotats de periscopi verbal. Però, més important i tot, vol dir que faríeu ben fet d’abstenir-vos de fer disquisicions lingüístiques en públic perquè encara no heu interioritzat una idea fonamental: que la llengua va més enllà, molt i molt més enllà, del significat dels mots, de la primera capa. Dit d’una altra manera: que és molt més que un entreteniment.