En aquest rànquing més o menys casual que anem establint a mesura que fem rodar mots, el de les paraules per nombre de derivats (que ja en comencen a ser unes quantes, de manera que el rànquing també es fa cada dia més fiable), hi ha una cosa que crida l’atenció: de les deu primeres, nou són verbs (fer, estar i regir són els més productius), cosa que demostra, si calia, que en les llengües llatines les oracions es construeixen més al voltant del verb que no pas del substantiu, de l’acció que no del protagonista. I això, que aparentment només seria una curiositat com una altra, en realitat té força importància, perquè ajuda a detectar calcs i mals usos (però com que és un tema llarg si de cas el deixem per a un altre dia).

Doncs bé, l’únic substantiu classificat entre les deu primeres posicions és ni més ni menys que mà, en setè lloc, amb més d’un centenar i mig de derivats. Com ara mànec, màniga, manotada, mancomunitat, maniobra... I també el nostre protagonista d’avui, un compost culte com ara manifest, maniple o manufactura.

En realitat la branqueta de manipular és molt curteta: a més del verb, anostrat a partir del llatí manipulum, només tenim els substantius manipulador i manipulació i l’adjectiu manipulable (curiosament encara no normatiu). Bé, i un nebodet insignificant, d’abast restringit: el tecnicisme micromanipulador, emprat en el camp de la cirurgia. En el cas que ens ocupa, el del terme manipulador aplicat a un home que s’aprofitava del seu poder polític per abusar de dones que accedien a tenir tractes amb ell, entra de ple en el camp d’ús on s’ha popularitzat més el terme els últims anys, que és el de la psicologia. I no solament en l’especialitzat sinó també, potser més i tot, en el de gran difusió, cosa que es pot comprovar fàcilment amb una cerca a google: manipulació i manipulador/a són dos dels grans hits de tot el camp d’interès de la psicologia, el coaching (que és la psicologia d’estar per casa) i xarlatans de la salut mental en general.

No deixa de ser curiós que un trio de mots d’abast reduït sorgits en el camp de la tecnologia i els oficis manuals passessin primer a l’alimentació (recordeu el famós carnet de ‘manipulador d’aliments’?) i posteriorment al de la salut mental. No em veig amb cor d’extreure cap moral d’aquest trajecte evolutiu, però estic segur que no serà pas l’última estació. Us ho podeu prendre, si us abelleix, com un cas d’això que els ignars anomenen “evolució de les llengües”. Un senyal que l’evolució no és necessàriament una cosa positiva.