RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/07/2024
 
Estripar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Avui això serà una fantasia. Si sempre m’havia caigut bé el verb estripar, suposo que per aquesta sonoritat tant de casa i alhora d’excepcionalitat que té, ara que he sabut d’on ve encara m’agrada més: de tripa, que al seu torn és “d’origen incert, potser fou un derivat postverbal d’estripar, que provindria del llatí extirpare, ‘arrencar, esqueixar’; però també fora possible l’origen preromà, indoeuropeu precèltic, d’una base DRIPP, afí a la del mot drap, amb influx del llatí extirpare”. Resumint: no és del tot clar però extirpar hi té alguna cosa veure. Un verb, en canvi, de sonoritat ben diferent (és més aviat de mal pronunciar) i també d’origen, que no té a veure amb tripa sinó amb estirp: ‘persona origen d’un llinatge; de llatí stirps, stirpis: ‘soca, raça, llinatge’.

Tenim, doncs, dues famílies petitones (cap de les dues arriba als deu membres) però interconnectades: fixeu-vos que estrip, que és una de les branques derivades de tripa, és anagrama d’estirp. Un senyal que ha de voler dir alguna cosa (ho deixo pel final).

Tota la família de tripa conserva aquell deix sonor tan familiar: estripall (sinònim d’esquinçall), estripa-sacs (que és una herba, però crea el motlle per a un neologisme preciós, estripacalces, de significat obvi), però també els directes de tripa, encara avui sorprenentment arraconats a causa de la falsa llufa de castellanismes: tripada, tripaire, triper i triperia. Aprofito per confessar que la meva preferida és estripada, en el sentit figurat d’‘acceleració sobtada i excessiva de revolucions d’un vehicle de motor’, que els motoristes coneixem tan bé.

Ves per on, si estripada és probablement el mot més expressiu de la família d’estripar, el d’extirpar seria un que segurament només coneixen els algueresos: estrapada (‘Càstig que consistia a alçar el penat a certa altura lligat a una corda i, amollada aquesta, interrompre bruscament la caiguda’ i també ‘Salt violent que fa un cavall o altre animal per llançar el genet’). Aquests dos sentits tan violents es deuen a l’origen italià: strappata, ‘acció d’arrancar’.

El cercle de la fantasia (relacionada amb l’anagrama esmentat) es clou amb aquesta idea que conjumina les dues famílies gràcies a la realitat política, sempre més increïble que la ficció. Ernest Maragall, han titulat els diaris, estripa el carnet d’Esquerra, i d’aquesta manera, afegeixo jo, s’extirpa ell mateix d’un partit que en realitat faria més ben fet de mirar d’extirpar aquest càncer que fa temps que el corrou i que fa tota la cara d’acabar amb una gran i dolorosa metàstasi.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
Volta (i 4)
Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/09/2025
Volta (3)
Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vam veure els vulgars (que, com de cost...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/09/2025
Volta (2)
La setmana passada vam sentir el començament de la faula del verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats. I en vam veure un, el curiós cas de revòlver.Avui en resseguirem uns qua...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/09/2025
Volta (1)
Avui us explicaré un conte.Vet aquí que una vegada, ja fa molts i molts anys (de fet en fa tants que en realitat fa segles), teníem un verb ben bonic que es deia voldre. Amb la mateixa terminació que doldre, moldre i toldr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/09/2025
Genocidi
Per tocar l’assumpte del conflicte israelianopalestí, o més concretament la participació dels catalans en la cosa, podia haver triat un mot de gran abast com ara solidaritat, però com que ja el vam fer rodar tem...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/09/2025
Flotilla i altres illes
La casualitat ha volgut que el mot que estrena aquest curs 25-26 comenci amb la mateixa lletra que la tríada que va cloure l’anterior (fum, flama i foc, segur que ho recordeu). Però el cert és que com a casualitat no ens du...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71