RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/05/2024
 
Debat (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Si la setmana passada l'entrada a la família nombrosa de batre ja va ser suculenta, prepareu-vos que avui encara més. Vam començar pels verbs i els derivats sense prefix i avui passarem als prefixats, seguint l'ordre dels verbs esmentats.

Combatre, per exemple, ens ha donat combatent, terme d'origen militar que s'ha escampat a pleret en altres àmbits, com ara el polític i, sobretot, l'esportiu. O combatiu, també. El verb esbatanar, en canvi, ni ha creat derivats ni segueix el patró formal; és una rara avis en tota regla. Ben bonica, això sí.

Rebatre, per la seva banda, és un cas més curiós. Un verb de poca freqüència d'ús, poquíssima, que disposa de mitja dotzena de derivats, com si hagués volgut superar el trauma de l'escassa presència en la vida pública amb una fertilitat excessiva: rebat, rebatedor, rebatuda... Tot i que els dos més difosos són sengles adjectius: rebatible i irrebatible. Que em recorden, per cert, que ens n'hem descuidat un altre pel camí, en un error imperdonable: imbatible, que per ser fill únic ha fet una considerable fortuna (segurament és un dels més coneguts de tota la colla).

El repàs als verbs es tanca amb els dos rarets de la família: esbatre, desconegut en les dues accepcions que té ('Treure del damunt amb una sacsejada allò que oprimeix o afeixuga' i 'Allunyar penes, afliccions, amb esbargiments, distraccions, etc, que de fet és simplement el sentit figurat), i sotbatre, sinònim de sotragar. Això sí, tots dos tenen descendència: esbat, esbategar, esbatec i esbatiment el primer i sotbatuda (sotragada) el segon.

Ens queda res, per acabar aquesta passejada? Doncs sí: els compostos. Si no, la família no seria tan paradigmàtica com dèiem. Són pocs però eixerits: batibull, que coneixeu perfectament; batifullar, amb F ('batre els metalls per reduir-los a fulls'!) i batifuller; i, per acabar, batiport ('porta o peça que tanca una obertura horitzontal o inclinada' i, en el sentit més conegut, 'post que es col·loca a la part inferior d'una portalada per tal d'impedir que l'aigua del carrer entri a casa').

Au, ara sí que estem. I com ho rematem, tot això? Doncs d'una manera lògica: tota aquesta riquesa que hem vist, aquesta profusió d'emocions verbals que ens connecten amb el passat i en garanteixen la continuïtat, es pot perdre. Com? Abandonant-la. Per exemple, participant en un debat electoral del teu país en la llengua de l'enemic. Una manera ben estúpida de renunciar a aquest patrimoni, que no és sinó la teva identitat.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
Volta (i 4)
Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/09/2025
Volta (3)
Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vam veure els vulgars (que, com de cost...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/09/2025
Volta (2)
La setmana passada vam sentir el començament de la faula del verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats. I en vam veure un, el curiós cas de revòlver.Avui en resseguirem uns qua...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/09/2025
Volta (1)
Avui us explicaré un conte.Vet aquí que una vegada, ja fa molts i molts anys (de fet en fa tants que en realitat fa segles), teníem un verb ben bonic que es deia voldre. Amb la mateixa terminació que doldre, moldre i toldr...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/09/2025
Genocidi
Per tocar l’assumpte del conflicte israelianopalestí, o més concretament la participació dels catalans en la cosa, podia haver triat un mot de gran abast com ara solidaritat, però com que ja el vam fer rodar tem...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/09/2025
Flotilla i altres illes
La casualitat ha volgut que el mot que estrena aquest curs 25-26 comenci amb la mateixa lletra que la tríada que va cloure l’anterior (fum, flama i foc, segur que ho recordeu). Però el cert és que com a casualitat no ens du...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71