RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 31/10/2023
 
Escenificar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

El verb d'aquesta setmana em cau bé per dues raons: primera, perquè pertany a un àmbit força allunyat de la murga cada política cada dia més cansadora i, per tant, funciona, si em permeteu el lloc comú, com una alenada d'aire fresc; i segona, perquè forma part d'una família modesta, abastable i entenedora.

De manera que començaré per aquí. Al gran banquet universal dels mots, la família d'escena ocupen una taula petitona, de les reservades a nissagues inferiors a una dotzena de membres. Petitona però molt canònica, perquè el trajecte històric és el majoritari: del llatí scaena, 'escenari, teatre', i aquest del grec skéné, 'cabana, tenda, escenari'. Tenint en compte la rellevància que el teatre grec ocupa en la història de la cultura a tot el món, l'origen sembla ben pertinent. El que ja no sé és si aquest mateix element explica la migradesa a l'hora de generar fills: començant pel més famós de tots, escenari (que com a bons fals amic genera confusions sovint, perquè no a totes les llengües llatines ha mantingut el significat estrictament d'espai físic), i acabant amb escenògraf i escenografia, la resta són una mera adjunció lògica de sufixos (escenogràfic, escènic, el protagonista mateix d'avui...).

De derivats amb una certa personalitat només en trobem dos: el prosceni, més per la forma que no pas pel significat ('Part anterior de l'escenari enfora del marc, davant el teló de boca'), i el més modern escenotècnia, 'Conjunt de l'equip, el material, la mecànica, la fusteria, l'arquitectura, el decorat, la il·luminació i tot el que contribueix a la creació d'una escenografia' (que forma part, i ara em permetreu un petit excursus per esbravar la meva tendència irrefrenable al col·leccionisme verbal, de la quinzena de mots que el diccionari recull amb aquest sufix que vol dir 'tècnica', des de la fitotècnia o 'Part de l'agronomia que tracta de la plantació i la multiplicació de les plantes de conreu' a la hipotècnia, 'Tècnica de la cria i l'ensinistrament de cavalls').

Esbravada la fal·lera, doncs, passo a la conclusió. Aquesta idea moderna, conseqüent amb el paper que ocupen al món els mitjans de comunicació, d'escenificar fragments o aspectes de la vida política té alguna cosa de cínic que, si cal lligar-ho amb les vicissituds de la família del mot, ens porta fàcilment a l'escassa capacitat reproductiva; és a dir, en el fons, a la inutilitat de l'acte, que probablement no tindrà efectes reals. Inutilitat per als qui n'esperem alguna cosa, no cal dir-ho, perquè per als promotors-actors segurament és ben rendible.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/06/2026
Sagrada Família (1)
Aquests dies que la gran obra del nostre Gaudí ha estat de tanta actualitat no parava de venir-me al cap la reducció del nom que ha fet fortuna entre els forasters: “la Sagrada”, en diuen els guiris, denominació que s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2026
Papa
Poques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té b...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/05/2026
Trama
Aquesta vegada la sorpresa ha estat l’absència de sorpresa. Estava tan convençut que hi hauria truc que, mentre rumiava de quin mot inversemblant devia ser derivat, descobreixo que no n’hi ha: trama és la mare de fam&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 18/05/2026
Regularització
Vaig decidir deixar aquest heptasíl·lab (re-gu-la-rit-za-ci-ó) per a més endavant, perquè de fet, cenyint-nos en l’actualitat, l’hauríem d’haver tocat fa un parell o tres de setmanes, quan v...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/05/2026
Hantavirus
El cas de l'hantavirus conté totes les lliçons de com funciona la innovació lingüística actualment. D’entrada, molt important, els tempos: si llegiu aquesta peça avui és probable que us soni ja...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 04/05/2026
Prioritat
Allò que sorprèn del fet que prioritat derivi de prim no és pas l’etimologia, que d’entrada podria sobtar però de seguida veiem que no: prim ve del llatí primus, ‘primer, en cronologia i classifica...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71