Sense preveure-ho, aquest sintagma ens ha procurat un dels casos més peculiars de la història de la columna (poca broma, que ja fa set anys que breguem): si el dia passat descobríem que els dos significats de ronda tenen orígens diferents, i tanmateix tan pròxims que resulta difícil establir on acaba l'un i comença l'altre, avui veurem que un mot tan familiar com contacte, en canvi, en té un de ben impensat.

D'entrada, puntualitzem que el contacte que ens interessa aquí és el que correspon a l'accepció 2.1.2 del GDLC: "Comunicació. Estem en contacte permanent. Prendre contacte amb algú"; és a dir, com a sinònim de 'relació, freqüentació, entrevista'. Però en el fons això tampoc ens afecta gaire, perquè les altres sis accepcions comparteixen totes la idea essencial de proximitat física. Anem per l'etimologia, doncs: contacte és un derivat de contingere, evolució de tangere, 'tocar' (el de la famosa expressió llatina noli me tangere, 'no em toquis'). Però, i alerta que ara ve la bona, el nostre heroi ens arriba a través d'un altre verb, ni més ni menys que pertànyer. I això per què?

Doncs perquè en el pas de tangere a tànyer (avui desaparegut) hi van influir dos verbs llatins més, concretament pertingere, 'aconseguir' i pertinere, estrictament 'pertànyer'. Aquest segon hauria evolucionat, ja en català, a pertenir, el qual, amb l'influx de l'esmentat tànyer, hauria donat pertànyer. No em digueu que aquests creuaments no són fascinants.

Més modernament, la família ha crescut amb un parell d'incorporacions que als diccionaris històrics no hi apareixen. Una és el verb contactar, 'Posar-se en contacte o en comunicació', tan familiar per a nosaltres com desconegut per als nostres avis; i el segon, molt més específic, el simpàtic contactologia. Si us en demanés el significat, podríem riure una estona imaginant coses com ara 'Ciència que estudia les trobades entre éssers humans i alienígenes', per exemple, o 'Branca de la diplomàcia dedicada a la manera de progressar laboralment', però la realitat és força més prosaica. La contactologia és una branca, sí, però no pas de la diplomàcia sinó de l'oftalmologia, concretament la que estudia les indicacions i ús de les lents de contacte. Una mica decebedor i tot, oi?

Conclusió. Amb aquest diguem doble front de foc creuat, per una banda, l'ambigüitat de l'origen de ronda i per l'altra els influxos (i arcaismes) en el de contacte, es fa una mica difícil dipositar gaires esperances en els bons resultats de la famosa ronda de contactes, no trobeu?