M'he fixat que els mitjans també fan servir una altra expressió pràcticament sinònima, ronda de consultes, però m'he estimat més la del títol perquè consulta ja l'hem feta rodar prou en aquesta columna (tot i que no amb aquest significat inicial, és clar).

Començaré per ronda, doncs, que és més curteta, tot i que no pas menys interessant. Resulta curiós com aquest so nasal intercalat, el de la N, ens en despista de l'origen, que no és cap altre que roda. Del llatí rota, roda és un mot de la banda alta de derivació, perquè supera, poca broma, el centenar. Pel que fa a la branqueta que ens ocupa, en canvi, és poqueta cosa: ronda, amb el significat inicial de 'cançó ballable formant cercle', provenia del francès rond, ronde, 'rodó'. D'aquí en pengen els altres quatre parents: enrondar, 'circuir, encerclar'; rondell, 'composició poetico-musical breu'; rondó, precisament 'peça musical de moviment viu', i finalment l'esgarriada de la família, rotonda, que s'allunya de l'àmbit artístic per decantar-se cap al molt més prosaic del trànsit rodat.

Però alerta, que les coses no són tan senzilles com semblen. Amb aquesta ronda ens trobem davant d'un dilema que diria que és la primera vegada que ens hi enfrontem: té una doble etimologia. Perquè resulta que fins ara hem parlat de la primera entrada del diccionari, però n'hi ha una segona amb unes quantes accepcions: 'Acció de rondar', 'Patrulla nocturna de vigilància que recorre els carrers', 'Camí que recorre internament muralla d'una plaça forta o d'una ciutat' (d'aquesta, per extensió, en ve el camí de ronda) i 'Via pública que volta totalment o parcialment una població' (això serien, per exemple, les rondes de Dalt i Litoral de Barcelona). Aquesta segona entrada ve d'un altre mot: de l'àrab rabita, 'patrulla de guàrdies a cavall', romanitzat (en castellà) a ronda, de la mateixa arrel de ravata. Atesa la proximitat de significats, perquè és obvi que la idea de circularitat predomina en tots dos, es podria arribar a discutir si el sentit que ens ocupa avui (i que no recullen tant en concret els diccionaris) sorgeix de l'una o de l'altra; jo mateix tiraria per la segona si no fos que, ves per on, la segona accepció de l'entrada inicial diu: 'Conjunt de consumicions iguals distribuïdes a diferents persones reunides en colla', és a dir, la ronda de vi o de cervesa que demanem al bar. Encara que no hi hagi alcohol pel mig (o si més no que sapiguem), és el sentit en què es veu més proximitat amb les consultes als líders polítics.

La setmana entrant anirem per la segona part.