La sorpresa, dèiem la setmana passada, no era pas que abstenció derivi del verb tenir sinó que aquest hagi generat menys derivats dels que ens pensàvem (un centenar llarg, menys de la meitat del supervendes fer, que ultrapassa els 220). Ves que no tingui a veure amb una altra cosa que crida molt l'atenció (i no pas l'abstenció, he he).

Que és la següent. La variant tindre és un d'aquells mots que arrosseguen mala anomenada, fins al punt que molta gent es pensa que no és català i el bandeja sense pietat. I sí que ho és, sí, ja ho crec; i no solament tindre sinó també atindre's, captindre's, cartindre, contindre, detindre, entretindre, mantindre, menystindre, obtindre, retindre, sostindre i viltindre. I, naturalment, abstindre's. Com que són variants secundàries, no generen mots derivats i, per tant, els diccionaris etimològics no les recullen; però això no ens impedeix jugar a esbrinar què hauria passat si, en canvi, fossin la forma principal. De la mateixa manera que podem dir "Doncs jo diumenge em vaig abstindre", ens podríem declarar, per exemple, abstindristes; o aventurar un possible substantiu contindrent en comptes de continent.

És un joc amb què ens podríem entretenir, o entretindre, una estona, però certament no ens duria gaire enllà. Més productiu, al meu parer, és conèixer alguns dels parents més curiosos de la família: contentiu/va, per exemple, que vol dir 'que conté'; el medieval encontinent, 'tot seguit' ("Encara som ahir d'un nou demà; / llavors, sovint, encontinent, tothora / en nit foscant va caldre, estones ha, / d'aquesta amable llengua amb mar devora / als mots asprius tossudament salvar", escriu Carles Riera a Déu a prop); el preciós pertinàcia, sinònim d'obstinació; o el binomi pertinença-pertinència, en què el segon (el primer el tenim clar, oi?) significa 'qualitat de pertinent'. També tenen la seva gràcia, trobo, sustentacular, 'que serveix de sustentacle', retinència, 'allò que hom reté' o obtentor, 'possessor d'un benefici eclesiàstic'. I la meva preferida, tinguda, per aquest aire que gasta de paraula infantil que, tanmateix, gaudeix del seu racó al diccionari: 'tinença o capacitat d'un receptacle' i 'extensió d'un camp'.

És una de les gràcies de les famílies nombroses: que hi pots trobar tota mena de personatges. Com els que volten aquests dies per camps i ciutats, ensandaliats i assedegats, però molt menys nocius per a l'hàbitat natural. Que acabeu de xalar aquestes setmanes que queden, o com a mínim que sobreviviu a la canícula, i ens retrobem al setembre.