Avui completarem aquesta breu sèrie de tres dedicades al fantàstic verb voldre amb unes quantes descobertes més, que s'afegiran a les troballes ja vistes. Poques vegades una família verbal ha donat tantes alegries.

Curiosament, el primer dia vam esmentar volta, molt de passada, però sense fer referència a cap dels termes preciosos que hi estan directament relacionats: arquivolta i sotavolta, termes de l'arquitectura (voltam i voltat també), voltera, que significa 'volta o marrada', i voltadits, aquella inflamació tan empipadora que es forma al voltant de les ungles.

Un parell de perletes més són revòlver (i val la pena entretenir-se en l'origen: "de l'anglès revolver, derivat del llatí revolvere, 'girar' [per la manera com es col·loquen les bales al tambor], marca registrada el 1835 pel seu inventor, el coronel nord-americà Samuel Colt") i revolví, remolí de vent', sens dubte el més poètic de tots "I no corregué gaire estona més la nau, car de sobte / vingué el Ponent xisclador, amb un gran revolví, furient", escriu Carles Riba a la traducció de l'Odissea.

Rematen el sarró de mots curiosos un parell que ens han quedat escampats: convolució, 'enrotllament longitudinal (en botànica)' i l'adjectiu envolt, 'envoltat'; amb la particularitat, aquest, d'haver creat la forma plural envolts, sinònim d'encontorns.

Molt bé, ara sí que ja podem dir que ho sabem gairebé tot sobre aquesta família esplèndida: només ens falten un parell de branquetes de mots més comuns, com són l'adjectiu voluble (amb volubilitat) i volum, i pràcticament ja ho tindrem. Això sí, sense descuidar-nos que volum, d'on sorgeixen els lògics voluminós, volumetria i tres o quatre més, també ens regala una variació simpàtica com és embalum, amb dues sorpresetes que val la pena de saber: primera, que l'original no és ell sinó el verb embalumar ("Al costat del temple, aguantant l'empenta de la pesadíssima volta, les adjuves amb llurs gàrgoles embalumaven el grandiós edifici", ara és Prudenci Bertrana qui el gasta a Josafat), i segona, el parell embarumar i embarum, formats per dissimilació. Que què són? Doncs dos mots molt específics: el verb vol dir 'Cobrir amb branques alguna cosa, especialment una pila de llenya que es vol carbonar' i també 'Endinsar-se en una espessor de canyes, de mates, etc.', mentre que el substantiu és la 'rama amb què es cobreix alguna cosa'.

Deu ser ben bé allò que no hi ha mal que no porti un bé, oi? Ves qui ens havia de dir que de la revolta dels suburbis francesos en trauríem un aprenentatge tan interessant (i a partir d'un verb extingit, a sobre).