De la norantena de derivats de l'antic verb voldre, dèiem, el dia passat en vam veure només una desena, la branca que penja de revolt i on es troba la nostra protagonista (sorgida arran dels aldarulls de França). Però la família d'aquest verb avui desaparegut és tan fascinant que no acabaríem mai. Gairebé es mereixeria una temporada de Filmin.

Espigolant aquí i allà, trobem dos substantius de tant de gruix com evolució i revolució, cada un amb els corresponents parents (força previsibles). Però ja com a germans del primer ens apareixen alguns elements interessants: curcumvolució, per exemple, que és una 'volta tortuosa' (no el confongueu amb circumval·lació), o el tecnicisme evoluta, 'lloc geomètric dels centres de curvatura d'una corba plana', gairebé idèntic a un altre que segurament us sonarà una mica més: voluta, que designa aquells ornaments arquitectònics en figura d'espiral que veiem en motllures i llars de foc modernistes.

Passant als antònims d'evolució també trobem peces de molt d'interès com, atenció, involucre (més per la forma que no pel significat: 'conjunt de bràctees que guarneixen certes flors'), o l'adjectiu involut, 'amb els marges enrotllats cap a la cara interior'. Un d'aquells mots que fan venir ganes d'escriure una novel·la només per poder-lo fer servir. Igual, per cert, que el seu contrari, revolut, oi? Completaria la tríada d'adjectius amb aquest sufix l'eixerit devolut, 'que és atribuït a algú en virtut d'un dret que ho fa passar d'un altre a ell' (i aquí no és balder recollir també el verb del qual sorgí, devolvere, 'fer girar de dalt a baix, precipitar').

Una altra sorpresa que ens proporciona aquell voldre que ja ens comencem a estimar molt és l'origen de desenvolupar i desenvolupament. Curiosament, no ens ho hem preguntat mai, però resulta que aquesta petita branca de mitja dotzena de derivats procedeixen del verb envolupar, aparegut al segle XIV i d'origen incert, "però ja català antic", diu el GDLC, "en les modalitats envolopar i envolpar", potser d'una base del llatí vulgar INVOLUPPARE on haurien pogut influir VOLUTARI, 'rebolcar-se', i INVOLVERE, INVOLVICARE, 'embolcar', d'una manera d'obscura justificació. Ai, l'etimologia, quina disciplina meravellosa! Completa la familieta un adjectiu encara avui en vigor, si més no als diccionaris: envolupant, 'envoltant'.

La setmana entrant completarem aquesta superfamília tan plena de meravelles, i per posar-vos la mel als llavis només us diré que inclou una paraula tan simpàtica com valvulina ('lubrificant mineral de gran viscositat, obtingut del petroli'). De vàlvula, efectivament.