La casualitat ha volgut que just la setmana després que en aquesta humil secció esventréssim el mot lliga (inspirat pel conflicte Barça-Madrid, que reprodueix l'altre a escala futbolística), hagin celebrat al Camp Nou el carnaval final d'això que en diuen la Kings League, que un articulista inspirat definia com "el circ d'en Piqué". I no solament ho vaig trobar molt oportú sinó que em va despertar la curiositat per saber d'on venia el circ. D'on venia etimològicament parlant, que aquí, ja ho sabeu, ens centrem en la llengua (o si més no ho fem veure).

I començaré confessant que no anava gaire ben encaminat. Rumiant-hi abans de consultar el sacre diccionari, no se'm va acudir una cosa que ara em sembla tan òbvia, i és que prové de cercle, del llatí circulus, diminutiu de circus. És a dir, que el circ es diu així perquè és rodó, circular; es tracta d'un cas més dels moltíssims termes llatins que van generar dues branques, la dels derivats de la forma vugar (els de cercle, precisament) i de la culta, que és la nostra. No gaire extensa, però molt reveladora: és on tenim, per una banda, els de circular (circulació, circulatori, etc.) i per l'altra els de circuit, que, per cert, prové d'un verb tan desconegut com circuir ('circumdar, encerclar'). La gràcia d'aquesta colla és que el verb circular, que avui fem servir com a sinònim de transitar, en origen descrivia la idea de 'moure's en cercle i tornar al punt de partida', la qual cosa, si hi rumieu una mica, veureu que conté tota una mirada filosòfica sobre el devenir dels humans en el món: tot viatge és circular, tornem al lloc d'allà on veníem, etc.

Tornant al mot que ens ocupa, resulta interessant que en la cosmogonia del circ tal com l'entenem avui la forma de la qual prové hagi perdut rellevància en favor del que significa; dit d'una altra manera, recula la causa i avança el símbol, l'ús. Per a la societat de l'espectacle i el consum, circ significa espectacle, xou, atracció. Tot i que també és cert que encara conserva aquell deix despectiu amb què de vegades qualifiquem, per denostar-la, alguna cosa que ens fa sentir vergonya: "Això és un circ!" no és una frase precisament afalagadora.

El repte, doncs, és saber què passarà en el futur immediat amb aquest, el d'en Piqué, i ho dic en el doble sentit del mot. Perquè a mi, en efecte, certes formes d'exhibicionisme contemporani me'n fan passar molta, de vergonya, però alhora soc conscient que tots els indicadors ens porten cap a aquesta mena d'espectacle. Encara no sé, doncs, si riurem o si plorarem.