Avui he tret el mot rodador d'un titular de diari que, arran de les raons al Congrés dels veïns per tot allò de la cultura de la violació, presentava quatre diputats ultranacionalistes com 'Els diputats camorristes de Vox'.

Què té de particular? D'entrada, que tots vam entendre perfectament què volia dir: camorristes igual a busca-raons, cerca-bregues, pinxos. No vam pas associar el mot a la camorra napolitana, l'organització mafiosa que ha fet famosa la paraula a tot el món, però en el sentit italià, no en el nostre.

La curiositat de l'assumpte és que el terme podria ser d'origen castellà, encara que tant els diccionaris espanyols com els italians asseguren no saber ben bé d'on prové. El fet indiscutible és que nosaltres el fèiem servir, de nanos, generalment en forma de locució: "Busques camorra?", dèiem a l'abusananos que tenia ganes de brega (ignoro si encara està en ús). La meva hipòtesi és que la paraula és castellana i va arribar a Nàpols quan formava part del regne de les Dues Sicílies, portat pels soldats del rei Carles V. Cap al segle XVII, que és quan la historiografia local data l'aparició de les primeres formes d'agrupació camorrista. Els exèrcits borbònics ja feia gairebé un parell de segles que n'havien expulsat els catalans i hi estaven assentats de manera permanent (igual que a Sicília), just al centre de la ciutat, un barri molt degradat avui anomenat justament Quartieri Spagnoli. Els soldats castellans, propensos aleshores com ara, a la batussa, la fatxenderia i el lladronici, haurien rebut el nom de camorristes per part de la població local a còpia de sentir-los l'expressió "buscar camorra", fins que popularment camorrista devia passar a designar qualsevol pinxo dels baixos fons i, finalment, els membres de la cèlebre associació mafiosa.

La hipòtesi està per demostrar, ben cert. I fins i tot podria ser que anés a l'inrevés, i que del meridió italià hagués passat a Castella i després a nosaltres (però sense entrar mai al DIEC, això no). Ara bé, tenint present les influències del tarannà dels partenopeus, que després de dos segles de dominació aragonesa en van patir tres de castellana, i les innegables coincidències amb el capteniment casernari i aporellista de les respectives classes baixes, sembla força més lògic suposar que devia ser la hidalguía castellana la que el va gestar i després exportar. No pot ser casualitat que a Llatinoamèrica, un altre dels territoris on els avantpassats dels goril·les de VOX van escampar la seva civilitzada llavor, existeixi el verb camorrear.