Els embussos a les carreteres, ara que han tornat a saltar a la palestra els de l'autopista, dificulten força l'habitual florida de llengua edulcorada pròpia dels mitjans de comunicació. Al telenotícies parlen de retencions i de congestions, termes força presents en les converses de cafè i amb més acceptació popular que no pas afectacions, un invent dels buròcrates que afortunadament encara no ha penetrat en la llengua popular. De fet, el mot més estès per referir-se a la qüestió és cua: "Òndima, avui, no sabeu quina cua que hi havia a l'altura de Gelida!" o "Vigila que es veu que al tros de Castellbisbal hi haurà molta cua" són dues frases d'allò més habituals.

Ara bé, la saviesa popular devia ser conscient que cua és una paraula sobreexplotada (no solament és polisèmica sinó que apareix en gran nombre de locucions i de frases fetes) perquè ben aviat, per referir-nos a l'acumulació de vehicles que obliguen a reduir la marxa fins al punt d'aturar-se, va optar per embús: "Al peatge de Martorell es munten uns embussos de por", "No havia vist mai la Via Laietana tan embussada". Sospito que la tria es va deure al fet que es tracta d'un mot en una situació absolutament oposada: d'infraexplotació. Perquè la d'embús és una família excepcionalment reduïda (són mitja dotzena, tot plegat. Incloent-hi, per cert, el sinònim embussada, tanmateix, de presència inexistent) però amb un tret peculiar: pràcticament només es fan servir en dos àmbits: l'esmentat del trànsit i el de l'obstaculització d'un conducte o canonada; especialment en el cas de dutxes i inodors. No en va un dels membres més conspicus de la família és el desembussador, que originalment va prendre forma de ventosa amb un mànec de fusta (encara ara sol haver-n'hi a la majoria de llars) i més modernament s'ha convertit en un líquid en ampolla de detergent. A Mallorca, per cert, també s'empra en cas d'encostipat, quan s'obstrueixen les vies respiratòries: "Tenc un embús de coll".

Etimològicament parlant, la peculiaritat d'embussar és que probablement es tracta d'una variant del verb emboçar, 'posar el boç (a un animal)'. Un boç és un 'aparell fet de corretges o de filferros que es posa al musell de certs animals, especialment el gos, per impedir-l'hi de mossegar'. La proximitat semàntica és ben clara. Finalment, una gràcia afegida del substantiu és que permet fer un joc de paraules molt pertinent: "Com que hi havia embús al final he vingut amb bus". Apa, salut i bones cues.