Llistàvem la setantena de derivats de llegir, un verb que, per a sorpresa nostra, no havia aparegut fins ara al Rodalmot i que el desagradable afer de la selectivitat ha fet aterrar en aquesta columna.

Vam veure que els derivats semànticament lligats a la idea de llegir constituïen si fa no fa una tercera part de la família, i que a continuació venia el grupet d'elegir. Tot seguit un altre de no gaire nombrós, però carregat de significat és el de lliçó, que conté tan sols alliçonar i alliçonament, i a prop del qual se situa un altre dels mots peculiars de la casa, que és leccionari. Es tracta d'un llibre litúrgic que conté les lectures de l'ofici i de la missa, i que amb aquesta definició segurament seria més pertinent adscriure al grup de llegir.

Encara ens queden dues branques mitjanes més. Una és la de dilecció, de la qual penja, naturalment, predilecció, però també dilecte i predilecte, diligent i diligència i els molt més específics diligenciar ('Tramitar un afer mitjançant les diligències oportunes') i, atenció, diligencier, que no és pas cap xofer de transport públic del far west sinó l'encarregat pels fiscals d'evacuar algunes diligències d'ofici (evacuar en el sentit de 'despatxar o enllestir un tràmit'). L'altra, un pelet més completa, és la de selecció: els vulgars seleccionar i seleccionador, enriquits amb un pintoresc i desuet seleccionista, 'Persona que considera que la selecció natural és un factor determinant en l'evolució de les espècies'. Realment el pas del temps deixa una petja inesborrable en els diccionaris. Quant als de formació culta, en canvi, són selecte, selectiu, selector i la nostra protagonista del dia, la selectivitat.

Ara sí que arribem al final. L'última branqueta és la més desviada de totes perquè creix a partir de l'adjectiu llest, el significat del qual es veu que resulta d'un encreuament molt oportú entre el 'd'escollit o privilegiat' i el de llegit, d'on sorgiria la idea de culte i intel·ligent. De llest en pengen llestesa i els encantadors enllestir i enllestiment. I ara sí, com a cirereta del pastís precisament per la coincidència de sentit amb aquest llest que el diccionari presenta com a 'viu, astut' tenim un parent seu, que en realitat pertany a la branca d'elegir, que és elet: és sinònim d'escollit, sí, però també 'd'eixerit, que la sap llarga'. I arribats a aquest punt no sé si els elets som natres, que ens vantem de ser tan espavilats, o més aviat els veïns, que ens la foten cada vegada que volen, avui amb la selectivitat, demà vés a saber amb què.