No descarto que el cacau de l'elecció de llengua a les proves de la selectivitat hagi estat un cop de mà que el destí ha volgut donar a aquesta columna per fer-hi aparèixer un verb que inexplicablement no havíem vist. Inexplicablement, i paradoxalment, perquè ves per on és una activitat bàsica sense la qual la secció, senzillament, no podria existir.

I com que això m'ha omplert de joia (la qüestió de la selectivitat, no, ja m'enteneu), ho faré en forma d'endevinalla. Va, mireu-vos un moment el mot: selectivitat. D'on diríeu que ve? Què hi veieu? Electivitat, potser (qui sap si existeix?), que fa pensar en... en electe i per tant en elegir, no? Aneu bé, aneu bé. I elegir? Ja hi som molt a prop, va. Doncs en llegir, és clar. Sí senyora: llegir, del llatí legêre, és la mare de la nostra criatura. I de moltes més, en realitat: prop d'una setantena, cosa que no ha de sorprendre perquè som davant d'un verb que, encara que no sigui de primera necessitat com fer, ser o estar, sí que ha tingut una importància cabdal al llarg de la història de la humanitat.

Però alerta perquè de tots aquests fills, només una tercera part s'associen semànticament d'una manera directa a llegir: llegible i il·legible, llegidor ("És una novel·la molt llegidora", diem), llegívol (aquest en canvi no el fem anar gaire, per no dir gens), rellegir, lectura i relectura, lector, lectiu (que tanmateix apliquem als dies que hi ha activitat docent)... I finalment el més peculiar d'aquest primer grup, llegenda, que, com tots els termes llatins amb aquesta terminació (agenda, cloenda, calenda...), inclou el significat de 'pendent': coses que s'han de llegir. És, però, amb el significat posterior de 'mite' que va sorgir el seu derivat llegendari.

Després, en un segon grup, venen els sorgits de la branca que hi hem entrevist quan en buscàvem l'etimologia, elegir (en el sentit que els llatins li donaven de 'collir, recollir'). Aquí tenim elegible i elegibilitat (i llurs contraris), reelegir, elecció i reelecció (i preelecció, ves per on), electe i electiu, elector, electoral i electorat, i una de les grans curiositat de la família: electriu. Que antigament, encara que el diccionari continua mantenint-la, era la muller d'un elector, cosa que avui ens sembla tan marciana com les paraules metgessa o alcaldessa per designar la senyora del metge o de l'alcalde. Tanca la colla el curiós i desconegut electuari, 'Preparació farmacèutica feta amb pólvores, polpes, etc., incorporades amb mel o xarop, amb formació d'una massa pastosa'.

La setmana entrant, la resta de la família.